La veu de l'ombra

Un relat de: -

Tot t'ho daré, sí. Et daré la força i la voluntat. Et daré la joia i l'ànsia. Em deixaré arrossegar i em guariré la cordura (la cordura que em manca, a voltes). La meva fera estimada, captaire, ombra entre les ombres, tingues paciència, sóc amb tu...



Et sento murmurar, i és la teva veu un ressò tan sublim i tan antic, que em rapta i m'allibera d'aquest lloc, i em transporta a cavall d'una brisa de temps llunyans... fins als confins del més profund del teu món.

Dóna'm la mà, acompanya'm en aquesta travessia, ajuda'm a trobar el meu nen trencat. L'esperaré adormida en la letargia d'un hivern de fum i neu... Em despertarà el so de les seves peülles caminant sobre el marbre de l'estança, però no em farà mal; arriba tan cansat com jo. Vindrà amb olor de segles, de fulles humides i d'aire fred, i m'insuflarà el seu alè feréstec... Temorosa d'espantar-lo, o de que desaparegui com un miratge, fregaré tot just amb les puntes dels dits el seu pelatge glaçat, i ell em dedicarà una intensa mirada, llarga i fosca... Després marxarà, potser per sempre, i un esqueix del meu vestit onejarà darrera seu...



Vull conèixer la meva cançó.
Guia'm a través dels pobles que habiten l'imaginari... Vull deixar flors damunt la immensa dent de pedra... Vull sentir com retruny la muntanya en apropar-se al galop els dotze genets de la Terra... Vull trenar els meus cabells amb la irrealitat... Vull descobrir-me reflectida als ulls de la narradora... i saber qui sóc, qui era... i qui seré...




La gelosia em mortifica. Estic a punt de perdre'l; Avui s'enduran al meu amant fins a la pira funerària...
Si pogués arribar a temps...

Voldria descobrir el guerrer ferit, estès a recer de les branques de la tristesa, aferrat encara al seu escut, en deliri. Voldria acaronar-lo amb rajos de sol, endevinar-li el nom des del fullatge estant, i plorar damunt del seu front... (L'acolliria eternament...! Per ell seria arbre de vida, saba, bosc, fusta i escorça...)

El vull salvar.
Xiuxiueja'm un cop més la seva història a cau d'orella...

T'escolto, captaire...!

T'escolto...





Comentaris

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 14-06-2010 | Valoració: 10

    pels teus comentaris... auest relat també és ple de sentiments i sensacions... i aconsegueixes crear una atmosfera molt poètica i dolça
    et felicito
    fins aviat, el despistat...
    joan

  • NOTA DE L'AUTORA:[Ofensiu]
    - | 07-02-2010

    Estic desolada. Acabo de saber que en Robert Holdstock va morir el passat 29 de novembre.

    Gràcies per tants moments de somni llegint les teves històries. Gràcies per fer volar la meva imaginació fins on mai hauria arribat. Gràcies per revelar-nos tot allò que només podem entreveure de cua d'ull. Gràcies per guiar-nos a través del teu món fantàstic.
    Avui rellegeixo aquest relat (un més), escrit amb el pensament immers en la teva obra, i sento que inesperadament, esdevé un comiat involuntari. Tan de bo hagués aconseguit un text més reeixit, per poder-te'l oferir com a tribut. Ploro.

    "Però ara, adéu. Me'n vaig molt lluny, a l'illa-vall d'Avilion, on vaig a curar-me de la meva greu ferida."

    Descansa en pau.

  • Un xic gòtic el poema relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-02-2010

    i que m'ha agradat força, el ritme poètic que impregna la narració, amb el seu misteri ben amagat, amb imatges de boscúria i humitats.
    I jo, com a home fosc, o potser una ombra, que també és fosca, em sento captivat per aquestes imatges que ens planteges.

    Cal seguir treballant i fer créixer aquest estil, ànims!

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

72386 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com