La vellesa

Un relat de: salsilvia

"Tinc davant meu a una personeta amb els cabells blancs, asseguda en una butaca a la punta esquerra del menjador. La cortina de la finestra ...molt baixa, gairebé no hi entra la llum del carrer. Això ha de ser així, perquè molta llum la enlluerna .Ara gairebé no hi veu i s'estima mes la llum minsa. Les hores passen amb lentitud. Ella espera sempre sentir a prop seu, la veu de les persones que estima. Les hores se li fan llargues, tot sovint, pensant que ningú la veu, PLORA. Qui sap el que li passa per el cap en aquests moments, jo crec que potser racords, racords d´una època, llunyana, difícil, enyorança...; potser també, enyorança d'haver perdut la fortalesa, i en certa forma la dignitat.
Abans, quan era jove, res no li feia por. Es bellugava com una baldufa, ara, els membres del seu cos no responen, ara la majoria del temps resta immòbil " que sols es queden els vells..", va escriure una vegada el poeta. Es veritat quina solitud mes gran envolta a la vellesa".



Nosaltres que encara tenim la sort de ser joves, podem acabar amb aquesta solitud. Els vells tenen encara coses por a dir-nos, si els volem escoltar; encara tenen molt d'amor i tendresa per entregar. De nosaltres depèn que els seus darrers dies siguin mes fàcils. No els deixem en un racó, un vell no es un moble, no es un vegetal. D'ells encara podem aprendre principis tan bàsics com :la justícia i la solidaritat.
Faig una crida a tots el joves que hem perdut LA MEMORIA, que ens costa reconèixer d' on venim, quin es el nostre origen.Que vivim la nostra quotidianitat depressa, Que ens passem la vida davant de màquines, i cada vegada ens mirem mes el melic.
Que en traiem de fer-nos publicitat de ser una generació compromesa: amb la natura, amb la pau, amb la injustícia quan llavors passem davant dels nostres vells, i ni tan sols tenim temps d'aturar-nos a mirar-los de reüll.

Penso que si sabessin escoltar, i sabessin atençar la ma als nostres avis, amb paciència i complicitat, qui sap, potser llavors començaríem a ser, de veritat, SOLIDARIS.

Per a l' àvia


Comentaris

  • El Sacrifici que nosaltres collim[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-09-2008 | Valoració: 10

    Sovint quan veiem els nostres avis,
    vells i desvalguts, malalts i tristos,
    sens fa difícil imaginar-nos la seva vida;
    i només si obrim el bagul dels records,
    i ens endinsem sense por en els seus objectes les seves fotos... podem veure persones,
    sovint abnegades en un projecte,
    en una vida d' esforç i sacrifici,
    que nosaltres recollim.
    Tothom te l'obligació de gratar en els records de les coses i persones,
    per veure si som dignes
    del seu sacrifici i esforç.

    Avet

  • QUAN ALGÚ QUE ESTIMEM MOR...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-01-2005 | Valoració: 10

    sembla que et mata a tu també... sents que se te´n va un tros de TU, un tros de la teva ànima... i et fa molt mal, moooolt! per una raó ben senzilla... ens sentim IMPOTENTS d´evitar perdre allò que tant estimes!
    com a éssers vius que som i racionals i intel-ligents... hauríem de considerar lògic la mort ( naixem, creixem, ens relacionem, ens reproduïm i MORIM... bla bla bla... ) molt científic, és veritat... molt normal en el regne vegetal i animal... però quan es barregen sentiments... considerem la mort IRRACIONAL!
    bé... salsílvia, amiga de l´ànima... no tenim més recurs de supervivència que... passar uns dies ben fotuts... i esperar que passi un temps... llavors aquest dolor irracional i incurable... s´anirà convertint en un dolç i serè RECORD... que suavitzarà la pena de l´ànima.
    un ptoooooÓ i una abraçada... i que aquest injust 2005 que t´ha colpejat el primer dia... sigui generós amb tu i t´ompli de pau... suavitzant ferides...
    sempre amb tu!!!!!!

  • TU, LA BELLESA![Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2004 | Valoració: 10

    has fet un cant a la vellesa... meravellós.
    quina sort té la teva àvia de tenir-te!
    tens uns sentiments molt bons, arrelats a la terra, als orígens, a l´arbre de família...
    estem ten pendents de l´amor, de la imatge estètica del nostre cos, dels amics, de beure i xerrar i viure la nostra vida buscant plaer... que... fem el món massa petit, massa carnal, massa material, massa egoïsta...
    m´ha emocionat molt aquest poema... m´agradaria que seguissis escribint i fent-me sentir valors i sensacions humanes...
    un ptó molt carinyós muaaaaaà!!! i una abraçada, wuapísssima!
    i un bon any per a TU!... per a tots els teus... i sobretot per a l´àvia!!!... que no se senti sola... que tingui una veu al costat que l´escolti i un petó que suavitzi les arrugues que li ha proporcionat la vida llarga i dura que han patit els nostres vellets

    no em puc resistir a escriure´t un poema que tinc a RC, dedicat a la teva àvia i a TU ( amb tot l´amor )

    LA VELLETA

    La velleta,
    cabells de plata,
    resa el rosari
    fora al carrer;
    Nadal blanc,
    roses de sang...
    la pena mata.

    La velleta,
    cabells de plata,
    espera ansiosa
    son fill guerrer;
    Nadal blanc,
    roses de sang...
    son fill... no ve.

    La velleta,
    cabells de plata,
    avui no espera
    fora al carrer;
    Nadal blanc,
    roses de sang...
    plora la tarda.

Valoració mitja: 10