Cercador
LA TRENTINA DE SANT MARTÍ DE SALDES. EL BERGUEDÀ SOBIRA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl 8 de desembre de L’any 857, el bisbe Guisad 1 d'Urgell consagrava, en el lloc de Saldes i a precs dels seus habitants, encapçalats pel prevere Daniel, una església dedicada a Sant Martí. Hom pensa que substituïa una esglesiola que els primers veïns del lloc hi havien bastit ja pels volts del 831.
El document que ens ha permès de saber aquesta notícia també ens explica que, després de consagrada l’església, els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa, situada davant de la nova església, que havia de servir de rectoria.
el segle Xl, i el XII consta que es va refer i/o reedificar l’església. Al voltant d'aquestes romàniques hi havia el cementiri amb sepultures de cista amb coberta de lloses planes.
Els ‘diners d’Amèrica’, i les influències del Concili de Trento, arribaven a Saldes, la segona meitat del segle XVII, i es dugueren a terme obres d'ampliació que deixaven únicament rastres romànics; de fet suposà l’edificació - de cap i de nou - del temple actual, de tres naus.
De l'església romànica s’aprofità la nau central, coberta amb volta apuntada i, a cada costat s'hi afegí una nau neoclàssica.
Els cinc altars de fusta tallada i policromada que es conserven a l’interior de L’església daten del segle XIX i procedeixen d'algun taller local de Bagà o de Sant Llorenç de Morunys.
Estan dedicats, el major, a Sant Martí i els altres a Santa Severina, al Sagrat Cor,a Santa Bárbara i a la Mare de Déu del Roser.
De l’exterior de l’església en destaca el campanar, aixecat el 1703, que conserva dues campanes foses a Bellver de Cerdanya els anys 1805 i 1893.
Completa el conjunt la sagristia que fou edificada a la capçalera de l’església l’any 1814.
No hi ha salzes avui per aquestes terres, tampoc gaire romànic original, i dissortadament d’aquelles ‘alegries’ dels segles XVII i XVIII, només alguns testimonis en pedra com l’església parroquial dedicada a Sant Martí.
No li calia al Sant – que es va partir la capa amb els pobres – tant gran edifici, i per descomptat, ni mil esglésies faran perdonar els excessos – de tot ordre – que es van infligir als nadius de ‘les amèriques’.
El document que ens ha permès de saber aquesta notícia també ens explica que, després de consagrada l’església, els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa, situada davant de la nova església, que havia de servir de rectoria.
el segle Xl, i el XII consta que es va refer i/o reedificar l’església. Al voltant d'aquestes romàniques hi havia el cementiri amb sepultures de cista amb coberta de lloses planes.
Els ‘diners d’Amèrica’, i les influències del Concili de Trento, arribaven a Saldes, la segona meitat del segle XVII, i es dugueren a terme obres d'ampliació que deixaven únicament rastres romànics; de fet suposà l’edificació - de cap i de nou - del temple actual, de tres naus.
De l'església romànica s’aprofità la nau central, coberta amb volta apuntada i, a cada costat s'hi afegí una nau neoclàssica.
Els cinc altars de fusta tallada i policromada que es conserven a l’interior de L’església daten del segle XIX i procedeixen d'algun taller local de Bagà o de Sant Llorenç de Morunys.
Estan dedicats, el major, a Sant Martí i els altres a Santa Severina, al Sagrat Cor,a Santa Bárbara i a la Mare de Déu del Roser.
De l’exterior de l’església en destaca el campanar, aixecat el 1703, que conserva dues campanes foses a Bellver de Cerdanya els anys 1805 i 1893.
Completa el conjunt la sagristia que fou edificada a la capçalera de l’església l’any 1814.
No hi ha salzes avui per aquestes terres, tampoc gaire romànic original, i dissortadament d’aquelles ‘alegries’ dels segles XVII i XVIII, només alguns testimonis en pedra com l’església parroquial dedicada a Sant Martí.
No li calia al Sant – que es va partir la capa amb els pobres – tant gran edifici, i per descomptat, ni mil esglésies faran perdonar els excessos – de tot ordre – que es van infligir als nadius de ‘les amèriques’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.