LA TRENTINA DE SANT MARTÍ DE SALDES. EL BERGUEDÀ SOBIRA.

El 8 de desembre de L’any 857, el bisbe Guisad 1 d'Urgell consagrava, en el lloc de Saldes i a precs dels seus habitants, encapçalats pel prevere Daniel, una església dedicada a Sant Martí. Hom pensa que substituïa una esglesiola que els primers veïns del lloc hi havien bastit ja pels volts del 831.

El document que ens ha permès de saber aquesta notícia també ens explica que, després de consagrada l’església, els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa, situada davant de la nova església, que havia de servir de rectoria.

el segle Xl, i el XII consta que es va refer i/o reedificar l’església. Al voltant d'aquestes romàniques hi havia el cementiri amb sepultures de cista amb coberta de lloses planes.

Els ‘diners d’Amèrica’, i les influències del Concili de Trento, arribaven a Saldes, la segona meitat del segle XVII, i es dugueren a terme obres d'ampliació que deixaven únicament rastres romànics; de fet suposà l’edificació - de cap i de nou - del temple actual, de tres naus.



De l'església romànica s’aprofità la nau central, coberta amb volta apuntada i, a cada costat s'hi afegí una nau neoclàssica.

Els cinc altars de fusta tallada i policromada que es conserven a l’interior de L’església daten del segle XIX i procedeixen d'algun taller local de Bagà o de Sant Llorenç de Morunys.



Estan dedicats, el major, a Sant Martí i els altres a Santa Severina, al Sagrat Cor,a Santa Bárbara i a la Mare de Déu del Roser.

De l’exterior de l’església en destaca el campanar, aixecat el 1703, que conserva dues campanes foses a Bellver de Cerdanya els anys 1805 i 1893.



Completa el conjunt la sagristia que fou edificada a la capçalera de l’església l’any 1814.

No hi ha salzes avui per aquestes terres, tampoc gaire romànic original, i dissortadament d’aquelles ‘alegries’ dels segles XVII i XVIII, només alguns testimonis en pedra com l’església parroquial dedicada a Sant Martí.

No li calia al Sant – que es va partir la capa amb els pobres – tant gran edifici, i per descomptat, ni mil esglésies faran perdonar els excessos – de tot ordre – que es van infligir als nadius de ‘les amèriques’.