La torna

De ben segur que els lectors de més edat recordaran encara, que era la torna i quina funció complia, per aquells que ja no han conegut l'ús social d'aquesta venerable institució de dret privat, bo serà recordar-los la definició que en fa el diccionari de l'enciclopèdia catalana, " donar un llonguet per torna ", quan una mercaderia que hom ven a pes no arriba exactament al pes demanat, allò que hom hi afegeix perquè acabi de fer el pes. Certament en la memòria popular la torna més habitual era la que ens feia el forner quan compraven un quilo de pa ( aleshores el pa es venia a pes, no com ara que es ven per peces ), i calia arrodonir el pes, amb una llesca de pa, o com recull la dita, afegint en alguna ocasió un llonguet per torna.

La torna que avui trobes a la Forja, i que tinc l'esperança de poder anar afegint en successives edicions, recull aquell esperit d'acabar de fer el pes, però no certament en les peces del pa, ni en cap altra mercaderia, sinó clarament arrodonint algunes noticies que ens arriben en moltes ocasions com veritats immutables, i que tenen una torna clara i evident que se'ns vol furtar.

Com en la torna del pa, també en alguna ocasió potser no arribarem als pes just, i no descartem tampoc passar-nos del pes, ambdues situacions es donaven en l'ús de la torna, i ningú s'havia estripat mai els vestits; també s'ha de dir que amb els minsos ingressos de l'època això hagués semblat una autèntica bogeria. La torna i els pedaços als pantalons van conviure molts anys, i amb la facilitat de comprar roba nova, es va anar perdent la torna, alguns dels lectors encara ho deuen recordar, oi ?.

Estem sentint i llegint des de fa molts dies, noticies i més noticies relatives a l'encefalopatia espongiforme bovina, anomenada també " mal de les vaques boixes" , del tema en parlen periodistes, polítics i persones sense cap coneixement científic rellevant, trobem a faltar les veus autoritzades dels veterinaris. Aquesta malaltia que pateixen també les ovelles , i amb una certa freqüència val a dir-ho , encara que sota un nom diferent scrapie , s'ha detectat en altres poblacions animals que viuen en llibertat i que no mengen cap mena de pinsos.

La malaltia pel que sabem afecta només al bestiar boví de la comunitat Europea, i curiosament no al bestiar dels Estats Units d'Amèrica , o de l'Argentina, o de l'Índia, i el cert es que els hàbits alimentaris d'aquest bestiar, som els mateixos arreu. Com es possible això ?. Els americans mengen vedella en totes les presentacions imaginables, ells han fet popular l'hamburguesa a tot el món, qui no ha vist un Mc Donal's ?. Els americans també son els més gran productors de soja, i de soja transgènica per més inri , es a dir en la que s'han alterat genèticament les característiques de la planta per obtenir una major producció, augmentat la seva resistència davant les plagues i infeccions. Molta gent estava en contra del consum d'aquest gra tractat genèticament, però amb l'alarma provocada per l'encefalopatia espongiforme ( insistim, que únicament a Europa i curiosament amb inici al Regne Unit, aliat tradicional i incondicional dels americans ), el tema de ben segur, no tindrà ara cap reticència, ni ressò en el mitjans de comunicació.

La torna indesitjada de la soja genètica, acompanya amic lector, la falsa polèmica sobre la qualitat del boví Europeu. Suposem que hem trobat qui s'endurà els guanys d'aquesta història, però perquè hem de consentir la ruïna dels nostres ramaders ?.





(ANTONIO MORA VERGES