Cercador
LA TINA DE GLANS DE REXACH, OLOST. EL LLUÇANÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésVisitàvem Rexach, al terme d’Olost, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el sufix ach , setons trobavem a : http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/3BDLC_03.pdf
«Lo P. Fita diu que l’afix -ach- es de procedència cèltica y significa diminutiu.
Lo sufix -ach - té les metexes aplicacions, y probablement la metexa significació, que’ls sufixs et, ell, ol, que significan diminutiu, com Peret, collell, ventijol, pujol, que son diminutiu de Pere, coll, venteig, puig.
Donchs Brianach equival a fill d’Obrien, com si digués: en Brien petit, un Brien en diminutiu.
Xerrach: serra petita de fulla ampla, amb un mànech de fusta encorvat.
No ens portava fins a la casa però la toponímia, sinó el coneixement del Josep amb la família, i el desig de tornar-los a veure.
Tenien ocasió de parlar llargament, i fins sabedors del meu interès per qualsevol element històric i/o artístic, de portar-nos fins la tina de glans de Rexach, que es troba situada a uns 100 metres al nord-est de la masia, en una esplanada rocosa.
Es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.
Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).
Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda.
Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.
Quan ens acomiadàvem, a banda de fer-los palès el nostre agraïment, adquiria el compromís d’enviar-los a
mariamarot@hotmail.com la crònica i les imatges d’aquesta estada deliciosa.
«Lo P. Fita diu que l’afix -ach- es de procedència cèltica y significa diminutiu.
Lo sufix -ach - té les metexes aplicacions, y probablement la metexa significació, que’ls sufixs et, ell, ol, que significan diminutiu, com Peret, collell, ventijol, pujol, que son diminutiu de Pere, coll, venteig, puig.
Donchs Brianach equival a fill d’Obrien, com si digués: en Brien petit, un Brien en diminutiu.
Xerrach: serra petita de fulla ampla, amb un mànech de fusta encorvat.
No ens portava fins a la casa però la toponímia, sinó el coneixement del Josep amb la família, i el desig de tornar-los a veure.
Tenien ocasió de parlar llargament, i fins sabedors del meu interès per qualsevol element històric i/o artístic, de portar-nos fins la tina de glans de Rexach, que es troba situada a uns 100 metres al nord-est de la masia, en una esplanada rocosa.
Es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.
Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).
Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda.
Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.
Quan ens acomiadàvem, a banda de fer-los palès el nostre agraïment, adquiria el compromís d’enviar-los a
mariamarot@hotmail.com la crònica i les imatges d’aquesta estada deliciosa.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.