La teva boca

Oh! aquest somriure a la boca,
gris, amor meu, gris com el temps que faltes,
com el mar que trona inútilment,
gris com que ha plorat.

Aquests ulls tristos i fixos
contra el cel.

Aquesta boca com una nit
que ens besaria, aquesta boca furiosa
com la pols dels retrats.

Aquests llavis per mossegar-te,
matèria simple de la vida,
que un foc alimenta,
que un foc s'apaga.

Oh! aquest somriure a la boca,
gris, amor meu, gris com el temps que faltes.
T'he buscat i t'he nomenat,
t'he portat de la mà.

Ets diminuta com l'espai,
diminuta com la distància
que ens separa,
que m'ofega,
ets el mar en el seu raïm violent,
ets la xifra de vent que tots callen.