RETRAT

Un relat de: Ramon Espinosa Mas

I

És aquesta vida caient, a lents instants
verticals com una immensitat de pluja,
abraçada solemne, trencar, viva absència.
És un dia més de despertar i reclinar,
amb el mud silenci que em correspon la sang.
Entranyable veu circumdada d'univers.

II

El meu cansament són les meves setmanes,
la meva lentitud, la d'un cel que passa.
Sóc el nen recolzat en el mur constant,
enllà l'escala que baixava a el jardí,
el perfum florit,
el camí tallat en la paret,
el somni gran.

Comentaris

  • Hola Ramon [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2020

    Bona nit, Ramon, t'informe que et vaig comentar aquest poema el dia 25 de novembre i encara no m'has dit res al respecte. Bé, que espere que et vaja el millor possible i quan pugues i tingues temps, ja em diràs alguna cosa...
    Saluts i abriga't per la nit que fa fred...
    Cuida't...
    Perla de vellut

  • Retrat de somni [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-11-2020 | Valoració: 10

    Bona nit Ramón,
    Doncs et comente que m'ha agradat molt aquest poema, ple de diversitat. És com un Retrat d'algú, que no el copse realment de qui; però m'ha agradat.
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

l´Autor

Foto de perfil de Ramon Espinosa Mas

Ramon Espinosa Mas

2 Relats

4 Comentaris

815 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor