RETRAT

Un relat de: Ramon Espinosa Mas

I

És aquesta vida caient, a lents instants
verticals com una immensitat de pluja,
abraçada solemne, trencar, viva absència.
És un dia més de despertar i reclinar,
amb el mud silenci que em correspon la sang.
Entranyable veu circumdada d'univers.

II

El meu cansament són les meves setmanes,
la meva lentitud, la d'un cel que passa.
Sóc el nen recolzat en el mur constant,
enllà l'escala que baixava a el jardí,
el perfum florit,
el camí tallat en la paret,
el somni gran.

Comentaris

  • Retrat de somni [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-11-2020 | Valoració: 10

    Bona nit Ramón,
    Doncs et comente que m'ha agradat molt aquest poema, ple de diversitat. És com un Retrat d'algú, que no el copse realment de qui; però m'ha agradat.
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ramon Espinosa Mas

Ramon Espinosa Mas

2 Relats

1 Comentaris

99 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor