DIADA DE CASAMENT

Una gran fantasia o parafernalia està a punt de succeir. He acceptat la invitació per anar a un casament. M'ho penso passar genial, observant a la gent i veure com bàsicament som animals i no tan espavilats com molts creuen.
M'aixeco al matí amb una ressaca de collons i sense tenir temps d'arribar al lavabo vomito sobre la catifa que em van regalar fa uns dies. Passo directament a la dutxa però per variar m'he quedat sense sabó i no tinc cap tovallola neta així que m'eixugo amb una samarreta, que no sé perquè, penja de la cisterna del wàter.
Les parpelles arriben al seu punt màxim d'obertura i soc capaç d'obrir l'armari per buscar alguna cosa per vestir-me. Uns texans i una jaqueta que es va deixar algú a casa desprès de l'última festa, em serviran per fer suficientment el babau.
Pujo al cotxe i em dirigeixo a l'església. Aparco el meu llardós cotxe ple de fang i cagades de colom, al costat de luxosos i lluents vehicles preparats per l'ocasió.
Entro a la casa del senyor amb molt poca fe i m'assento al primer forat que veig. Segueixo el ritual sense protestar, encara que ja començava a estar-ne tip de tanta pantomima.
Surten els nuvis, deixeu-los no saben el que es fan, i la gent no para de tirar-los arròs, cintes de paper i altres imbecil·litats, mentrestant jo dissimuladament em dedico a bombardejar amb la mateixa munició al cap gros de la videocàmera.
Tot seguit ens fan indicacions per fer-nos unes instantànies commemoratives, desgracia la meva que en acostar-me a la núvia i sentir aquella ferum de colònia barata m'entra un fàstic que em provoca uns vòmits de purs sucs gàstrics, groguencs i pudents, que taquen el vestit de color blanc immaculat que la noia lluïa per l'ocasió.
Desprès de tan desafortunada intervenció em diuen que ja puc anar fent camí cap al restaurant, però la veritat no puc esperar a arribar-hi doncs la bufeta em cuida petar, així que me la trec darrera uns matolls i dono sortida a uns quants centilitres d'una sucosa orina que emet una forta bravada.
Pujo al cotxe. Totes les advertències que m'havia fet el mecànic caigueren sobre mi en aquell precís instant. No hi ha manera d'engegar-lo. Començo a remenar dins del motor. Desprès d'uns minuts, i d'arribar-me el greix als pels de les orelles, l'aconsegueixo posar en marxa.
Arribo al restaurant i el primer que faig és anar a netejar-me les mans. Entro al menjador i tothom em mira amb menyspreu, recordant-me que soc el culpable de la primera llàgrima, i no precisament d'alegria, de la núvia pel fet de tacar-li el vestit.
M'acosto a la barra i em demano un combinat. Al cambrer se li ajunten les orelles en no entendrem. Li repeteixo forçant la veu i finalment em serveix. Acte seguit li dic que me'n posi un altre, abans de que pugui oblidar la formula.
Serà millor que mengi alguna cosa abans que l'alcohol em faci un forat a l'organisme. Començo a engolir i a eructar com un porc. La gent s'aparta del meu voltant. Millor, així no entro en converses absurdes.
Arriba el moment d'acomodar-se en les taules. Terrorífic, mentre m'apropo puc comprovar la presència d'aquella dona que em va enxampar masturbant-me a la biblioteca.
Prenc seient i observo un grup de gent que maleeixen el fet de compartir taula amb mi. Finalment s'asseuen i fan els típics comentaris i preguntes d'una celebració com aquesta. Jo responc de manera contundent dient-los que no n'han de fotre res. Es produeix un silenci que s'allarga uns minuts. Hi ha tensió a la taula.
Música, cambrers repartint plats i begudes, fum, fotògrafs, videocàmeres,... és el millor moment per fer una altra visita al wàter. Em refresco una mica doncs m'ha vingut una baixada de pressió, m'assento a la tassa i sense gairebé esforç descarrego una pudent merdarada que deixo allí fumejant, ja que la cisterna no funciona.
En tornar a la taula, tothom calla, signe evident de que jo era el protagonista de la seva conversa. Que els donin pel cul amb un ferro roent, ja n'estic fart d'aguantar les formes. Ara sabran de quin peu calço.
Li faig saber a la noia que tinc al meu costat, que li canta l'aixella, que una mosca a quedat atrapada en els litres de laca que porta als cabells, i que, tot i la tona de maquillatge que du a la cara, se li continuen notant les marques que li va deixar l'acne.
Aquests comentaris fan que em guanyi una sèrie de retrets per part del noi que te al costat oposat. Perfecte m'ho acaba de posar en safata, amb les ganes que tenia de dir-li quatre coses. Li faig saber que la roba que porta és una mala imitació d'una reconeguda marca i que tothom se n'ha adonat. El molt imbècil em convida a sortir al carrer. No sap el que fa, ha perdut els nervis. Li dic que no penso anar enlloc amb ell, mentre segueixo provocant-lo aixecant-me de la cadira. Intenta donar-me un cop de puny a la cara, però l'esquivo alhora que li clavo el genoll entre cames. En quedar recargolat de dolor, li n'etzibo un altre a la barbeta. Rebo un munt d'insults per part dels presents i entre empentes, em conviden a marxar.
Ara que em començava a divertir, em fan fora. Està bé, aniré a tocar els collons a una altra banda.