La teoria de l'amor

Un relat de: impulsado
Al meu llit. Els dos agitats i nus excepte per uns mitjons que ens protegien del fred. Coberts només per la nòrdica que ens amagava des dels peus fins al coll. En silenci.

En un impuls de confiança, vaig estendre la meva mà fora de la calidesa de la nòrdica, amb el braç estirat i el palmell obert. Feia fred. No sabia què pensaries d'aquest gest atrevit, ni si la meva mà acabaria retornant al meu pit o, inesperadament, trobaria refugi en la teva. Càlida i acollidora. Al cap i a la fi, no érem més que dues persones que començàvem a conèixer-nos, i aquest gest portava amagada la intenció de trencar la distància entre nosaltres.

Si et soc sincer, no vaig tenir por. Estar al teu costat em descobreix dimensions ocultes d'un univers que m'era, fins a aquell moment, desconegut. Descobreixo que el temps és, de fet, un concepte relatiu, que s'estira i s'escurça depenent de si tu estàs amb mi. Observo com l'horitzó dels esdeveniments no és més que la teva pell, i com, en resseguir amb el meu dit les pigues que adornen el teu cos, es dibuixen constel·lacions sota la llum ataronjada i suau. Inclús la teoria de l'entrellaçament quàntic pren sentit quan penso en nosaltres, en com dues ànimes poden estar tan estretament connectades que ni els llençols blancs que ens cobreixen poden trencar aquesta unió. Però en aquest laberint de teories i emocions, on la ciència es troba amb el sentiment, el més extraordinari no són les analogies còsmiques que podem traçar entre nosaltres, sinó la senzillesa amb què, sense paraules, ens entenem. En aquesta complicitat silenciosa, aquest entendre'ns en l'absència de so, trobem la nostra veritat més profunda.

I en aquell instant màgic, quan finalment noto com la teva mà s'ajusta a la meva amb una força suau, però ferma, entenc que no importa el destí dels universos paral·lels, ni el final de les teories que ens envolten. El que realment importa és aquest moment, aquest ara, en què, sense esperar res a canvi, compartim una calor que no necessita lleis físiques per existir, ni de llibres de text per ser explicada.
Només necessita ser viscuda.

Comentaris

  • Horitzons i vivències[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-02-2024

    M'ha fet gràcia la frase "l'horitzó dels esdeveniments no és més que la teva pell". Si ja tens l'horitzó dels esdeveniments, ara cal buscar el forat negre.
    Perdona per l'acudit tan dolent, però no me'n puc estar de dir bestieses.
    Tot el que dius és veritat, poca ciència en aquest camp de l'amor, vivències intenses.

  • El sentir...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-02-2024 | Valoració: 10

    el viure l'instant, l'escolta del silenci, l'escalf i la complicitat... Moments intensos que es viuen profundament, i només cal gaudir-los sense cap mena d'explicació ni raonament.

    Preciós impulsado, segueix escrivint, és un plaer llegir-te.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

impulsado

2 Relats

4 Comentaris

477 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor