La sireneta del mar

LA SIRENETA DEL MAR

Per a pescar anguiles al borinot, cal passar les llambruixes o cucs de terra per un fil llarg que s'ha de rematar amb un nuc, com un collar. Un cop fet açò, cal entortolligar-lo de manera que es quede com un cabdell mal cabdellat. Finalment, es nuga l'esquer a l'extrem del fil de la canya i se submergeix a l'aigua de la sèquia. L'anguila mossega les llambruixes enfilades, s'hi embolica amb les dents i, en notar el moviment, el pescador treu la captura cap a fora. Prèviament haurà enllestit un paraigua obert que haurà desat al terra, en sentit invers a la seua funció habitual, on dipositarà l'anguila per tal que no s'arribe a esmunyir en alliberar-la. I del paraigua l'aboca en un cabàs d'espart ben fondo.

Aqueferat en aquesta art es trobava Lluís de Bava el capvespre del primer dissabte d'octubre a la sèquia de l'Ull de la Vila, als afores de Bonretorn. S'havia acomodat just al final de la llarga trapa de fustes que tapava el curs de la sèquia al llarg d'un centenar de metres, on havia disposat una cadireta de corda per si l'espera s'allargava o per si la pesca era profitosa. A sobre del parament, penjava l'única pereta de llum elèctrica del camí d'Onda, que destacava la figura del pescador des de lluny en forma d'un breu rodolí groguenc. Just acabava de llençar el borinot a l'aigua quan, ja ben caiguda la nit, una colla de divertits, que tornaven de rodar el bou amb corda d'un llogarret veí en festes, el van albirar des del revolt del camí. Eren Bana, Batistet el de Soleta, Blai l'Estellador i dos dolçainers que havien acabat la tocada i se'ls havien acoblat per tornar cap a casa en companyia.

Bana era conegut per la contornada per la facilitat i l'èxit amb què maquinava bromes enginyoses que després se celebraven durant setmanes en les converses de la taverna de Martines i arreu del poble.

-Shhhht! Calleu un moment si voleu riure de valent. Xiuxiuejà el bromista al temps que es treia les espardenyes de careta i s'arromangava els camals dels pantalons.

El de Soleta i l'Estellador, avesats a les sobtades ocurrències de l'amic, van prémer els llavis per a aguantar la riallada de diversió garantida amb què ja comptaven i els van fer un senyal als dolçainers perquè s'aturaren sense fer soroll. Llavors Bana, des de l'extrem oposat de la trapa, es va enfilar a les palpentes sèquia amunt, amb el toll d'aigua pels genolls, en direcció a Lluís de Bava, guiat en la foscor pel besllum que s'albirava a l'acabament del tram cobert. Els altres van avançar sigil·losament entre els tarongers de la vora fins que es van apostar a uns vint metres de l'escena, rere les rajoles d'un cremador de llenya.

Quan Bana va arribar a l'objectiu, es va atansar la massa de llambruixes, va cloure fermament el puny al voltant del fil de pescar, i va estirar intermitentment un parell de cops, com feien les anguiles quan picaven.

- Clic-clic!

- Fotre! - exclamà Lluís de Bava -. Si sembla que han picat!

Aleshores va treure cap a fora el borinot, que Bana recent havia amollat, i va comprovar que romania buit.

-Com és possible...? Ho hauré somiat? -. Monologava al temps que tornava a submergir el borinot a les negres aigües de la sèquia.

Una segona estirada del fil el va posar de nou en alerta, amb l'inequívoc sorollet del borinot enfonsat per la mossegada, amb el característic moviment del fil en sacsar-lo l'animal.

-Clic-clic!

Res. En tornar a treure l'aparell, l'esquer era buit i les llambruixes del borinot intactes. I així durant tres vegades més.

-Per la mare que m'ha parit que t'he de treure, filla de la grandíssima puta!

I llavors Bana, imitant una aflautada veu femenina, li contestà des de l'interior de la sèquia:

- No m'atraparàs, no, que sóc la sireneta del mar!

Al temps que soltava canya i borinot, deixant cadira, cabàs i paraigua, Lluís de Bava va fugir cames ajudeu-me en direcció al poble mentre Bana emergia de la sèquia amb un somriure triomfal. Els altres amb prou feines podien reprimir la riallada quan eixien de l'amagatall.

L'endemà de bon matí, Lluís de Bava aparegué pel de Martines per a fer-se el gotet de barreja. No li va resultar estrany trobar-se Bana, Batistet el de Soleta i Blai l'Estellador recolzats al taulell perquè tots tres sovintejaven la taverna.

-Què, Lluís, com anem?

-Mira, anar fent i avant...

I en això que Batistet, acariciant paròdicament els cabells de raspall de Bana, li mussità melosament:

-Com et vull, sireneta del mar!

Lluís de Bava, amb ulls de no entendre res, llençà un esguard atònit cap a la còmica parella de festejadors al temps que Bana, amb l'afectada veu de soprano de la nit, li etzibà:

-Ai, maricon, així que volies pescar la sireneta del mar?

I entretant, l'Estellador va mig apartar una cortina rere la qual hi havia la cadira, el cabàs, el paraigua, la canya i els dos dolçainers recent amistats, que llençaren a l'uníson una nota aguda i sostinguda amb les xirimites, imitant les trompetes del circ després d'una proesa aconseguida.

El de Bava va envermellir de còlera en copsar la passada i va emprendre la persecució Pla avall dels divertits, mentre a crits no els abaixava de cabrons, de fills de puta i de malparits. I quan els va atènyer a l'alçada del baret de Tàfol no va córrer la sang, però sí algun litre de cassalla per a rebaixar l'acalorada de l'afrontat i celebrar, tots plegats, tan redona facècia.