la semiótica del presseguer (sonet)

Als presseguers els toquen les rames al terra
van carregades de préssecs grocs; ja no són durs.
Així recorda l'arbre que el fruits ja són madurs,
i cal collir-los aviat ,sinó els ocells faran la guerra.

Els presseguers estan curulls de fruits i de saó
i si el pagès s'endarrereix, les collites no llueixen.
Els fruits li deixaran pinyols que no es podreixen
i l'arbre s'haurà cansat d'avisar amb tota la seva raó.

Tenen moltes branques els presseguers ufanosos.
Els quals, parlen a les branques curulles de fruits
un llenguatge de natura, inanimat i ple de significació,

que el pagès d'ofici interpreta el valor de la indicació
veient com les garses i pardals els deixen ben cuits,
aprofitant la despreocupació dels pagès i dels mossos.