Cercador
LA SALA DE BIURE. SAGÁS. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEns meravellàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, davant d’aquesta casa ‘forta’ , que és alhora un magnífic mirador del Berguedà jussà.
Pel que fa a la denominació ‘sala’ , molt arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable , així és freqüent trobar ‘la sala o casa del Senyor’, el fet que disposa d’una capella , amb l'advocació de Sant Martí reforça aquesta tesis.
El lloc de "Benevivere" s'esmenta a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
La vall de Biure fou un lloc habitat des dels primers moments de la Repoblació del Pagus de Berga i l'actual Sala de Biure va ser un dels primers nuclis d'habitatge.
L'any 903, el bisbe Nantigis d'Urgell consagrava en aquest lloc l'església de Sant Martí, a precs del baró il•lustre del lloc, Guadamir i d'altres habitants.
Una part del territori de "Benevivere" pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll, segons documents del 957 i 989.
L'església fou consagrada de nou i edificada pels habitants del lloc "Miro et Arnaldo et Baroro et aliorum bonorum ominum (...)".
Diferents comanadors de l'orde dels Templers, portaren aquest cognom : Roig de Benviure (1186-1189) i Galceran de Biure (1307).
En el Fogatge de 1553 s'esmenta com a "En Casamira de Biure".
La descripció tècnica ens explica ; Masia construïda sobre restes d'una antiga casa o fortalesa medieval, bastida a llevant de l'església romànica de Sant Martí de Biure.
La masia té la façana a migdia, tancada per un seguit de dependències annexes a la casa. La porta d'entrada a tramuntana és d'arc de mig punt amb grans dovelles.
Coberta a doble vessant i amb el carener paral•lel a la façana, respira els seus orígens antics, accentuats per l'estructura clàssica de la construcció, que dificulta les ampliacions i manté el seu esquema original del segle XVII.
La Sala de Biure acull avui una instal•lació de turisme rural amb capacitat per a 14 persones, amb 6 habitacions i 5 banys, cuina totalment equipada, menjador i sala d’estar amb llar de foc i una gran terrassa, sales de jocs, piscina, solàrium, parc infantil, barbacoa, ... i l’espectacle fascinador del Berguedà.
Pel que fa a la denominació ‘sala’ , molt arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable , així és freqüent trobar ‘la sala o casa del Senyor’, el fet que disposa d’una capella , amb l'advocació de Sant Martí reforça aquesta tesis.
El lloc de "Benevivere" s'esmenta a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
La vall de Biure fou un lloc habitat des dels primers moments de la Repoblació del Pagus de Berga i l'actual Sala de Biure va ser un dels primers nuclis d'habitatge.
L'any 903, el bisbe Nantigis d'Urgell consagrava en aquest lloc l'església de Sant Martí, a precs del baró il•lustre del lloc, Guadamir i d'altres habitants.
Una part del territori de "Benevivere" pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll, segons documents del 957 i 989.
L'església fou consagrada de nou i edificada pels habitants del lloc "Miro et Arnaldo et Baroro et aliorum bonorum ominum (...)".
Diferents comanadors de l'orde dels Templers, portaren aquest cognom : Roig de Benviure (1186-1189) i Galceran de Biure (1307).
En el Fogatge de 1553 s'esmenta com a "En Casamira de Biure".
La descripció tècnica ens explica ; Masia construïda sobre restes d'una antiga casa o fortalesa medieval, bastida a llevant de l'església romànica de Sant Martí de Biure.
La masia té la façana a migdia, tancada per un seguit de dependències annexes a la casa. La porta d'entrada a tramuntana és d'arc de mig punt amb grans dovelles.
Coberta a doble vessant i amb el carener paral•lel a la façana, respira els seus orígens antics, accentuats per l'estructura clàssica de la construcció, que dificulta les ampliacions i manté el seu esquema original del segle XVII.
La Sala de Biure acull avui una instal•lació de turisme rural amb capacitat per a 14 persones, amb 6 habitacions i 5 banys, cuina totalment equipada, menjador i sala d’estar amb llar de foc i una gran terrassa, sales de jocs, piscina, solàrium, parc infantil, barbacoa, ... i l’espectacle fascinador del Berguedà.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.