La rosa groga de Texas. (Passió)

M'ofega el mirinyac, i les voltes que els senyorets del sud em fan donar al pas de valsos carrinclons. M'enfarfeguen els cristalls de la làmpada. Em cansa somriure sense cor, fer reverències a rics avorrits que no gosaran tocar-me més enllà de les seves hipocresies morals. Em crispa la supèrbia dels senyors convidats avui pel pare a la meva festa de petició de mà amb un inútil que té molts diners. M'avergonyeixen els faldellins de les minyones que des de petitona han tingut cura de mi com d'una nina.

El cor em plora pel meu vaquer, pel noi que estimo amb bogeria, pel cos que somnio cada nit des de la meva presó daurada, per les mans grosses i rugoses que netegen la quadra, pel rostre mal afaitat que em mira de reüll quan somric, per la suarda del barret, pel parlar tosc i masculí, per la manera de caminar...
S'apaga el vals, el meu acompanyant inclina el cap; li faig la reverència. El silenci de la orquestra descobreix un altre so: la melodia d'un banjo. Percebo la seva veu entonant "La rosa groga de Texas". Tremolo. Ullo enllà de la finestra; i ell, des de fora, em clava la mirada.
Algú del banquet crida.
-Feu callar el vaquer!
-Que se'n torni a les quadres!
-No! -xisclo -. El saló emmudeix. Acosto els ulls al vidre i li suplico que se m'emporti.
Entra amb les botes brutes de fang, i m'agafa a coll. Se m'endú. Em puja a lloms del seu cavall, i ens allunyem enmig de la nit. Ens freguen les branques dels pins, i ens bat el vent de l'oest. M'arrapo fort al seu cos.
Cavalquem cap a les muntanyes. Ens ajaiem vora el riu. Fem l'amor sota la celístia, sentint la terra erma dessota els palmells. Li tasto el gust de la pell. Li flairo l'aroma del tabac, la suor i la cervesa.
Abraço el risc de viure cada dia, cavalcant cap al cel rogent de l'horitzó.