Cercador
LA ROBA DE 'FEINA'.
Un relat de: Antonio Mora VergésRecordo dels anys foscos del feixisme, quan convivíem vint famílies en un bloc de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR , que en el mateix replà que nosaltres vivia una família que tenien dos fills; havia jugat amb ells en alguna ocasió, i quan sorgia el tema de la feina dels pares, ells sempre feien el possible per no fer-lo durar.
La roba que hi havia als estenedors, camises blanques bàsicament, donava peu a pensar en un administratiu, en un entorn en el que quasi tothom feia feines manuals, com ho acreditaven els ‘monos’ i/o les camises i pantalons blaus.
Anys més tard quan exercia com advocat d’ofici, em trucaven de la Comissaria de Sabadell per assistir a la declaració d’un detingut, els primers anys del que anomeno carinyosament II feixisme - l’època del Suarez - , els advocats – els catalans sobretot – no eren gaire ‘estimats’ a les comissaries dels ‘grisos’, però tot i que contracor, els calia complir la llei i ens avisaven perquè sense la nostra presència la declaració obtinguda no tenia cap credibilitat. Excuso dir-vos que pel que fa als acusats , el tracte que veieu a les pel•lícules, res a veure amb la crua realitat d’aquells dies.
Les comissaries de l’època tenien un bar – a Sabadell, quan estaven a la Rambla, fins feien menús econòmics que pensats possiblement només per persones amb pocs recursos, gaudien també alguns estudiants i treballadors -, com em calia esperar a que pugessin a l’acusat de les cel•les, em varen dir que podia anar a fer un cafè, i em van indicar el camí, ‘la puerta al final del pasillo’. Era un lloc espaiós amb taules i una llarga barra a la que em vaig acostar, el cambrer em va preguntar que volia, i mentre preparava el meu cafè em va semblar que el coneixia.
Aprofitant que no hi havia més parroquians vam engegar una conversa intranscendent, el temps,.. i la sensació d’haver-lo conegut en un altre lloc se’m anava fent més i més evident !.
Davant la pregunta directa; ens coneixem, oi ?, l’home en va dir que havíem estat veïns de replà al bloc de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR, i que en alguna ocasió havia jugat amb els seus fills. Em va explicar que es posava la roba de policia quan arribava a la comissaria, per tornar-se-la a treure quan acabava el torn, que la portava a la tintoreria per rentar-la, i que ho havia fet per evitar que els seus fills i la seva esposa patissin l’exclusió social d’algunes persones, ‘sobretodo de familias catalanas como vosotros’; no vam tenir ocasió de continuar la xerrada perquè el detingut ja estava en disposició de ser interrogat.
![](http://3.bp.blogspot.com/-hQlC-R1r2EA/TuXStWryx1I/AAAAAAAAQ44/IzJrk4DNuww/s320/1%2Bca.jpg)
Ara, quan la Policia Catalana, ha de fer de ‘policia’ emprant la violència contra els desnonats, les persones que s’oposen al tancament de la Sanitat Pública, els funcionaris ‘ civils’ de l’Administració; aviat amb la tisorada en les prestacions socials contra els pobres famèlics,... tornarà a créixer l’odi,i la desconfiança; per evitar l’exclusió – fins on els sigui possible - de les seves famílies – dones i fills – els Mossos i Mosses, farien molt bé d’adoptar l’estratègia d’aquell ‘gris’, que vaig tenir com a veí compartint replà en aquell bloc de pisos de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR.
La roba que hi havia als estenedors, camises blanques bàsicament, donava peu a pensar en un administratiu, en un entorn en el que quasi tothom feia feines manuals, com ho acreditaven els ‘monos’ i/o les camises i pantalons blaus.
Anys més tard quan exercia com advocat d’ofici, em trucaven de la Comissaria de Sabadell per assistir a la declaració d’un detingut, els primers anys del que anomeno carinyosament II feixisme - l’època del Suarez - , els advocats – els catalans sobretot – no eren gaire ‘estimats’ a les comissaries dels ‘grisos’, però tot i que contracor, els calia complir la llei i ens avisaven perquè sense la nostra presència la declaració obtinguda no tenia cap credibilitat. Excuso dir-vos que pel que fa als acusats , el tracte que veieu a les pel•lícules, res a veure amb la crua realitat d’aquells dies.
Les comissaries de l’època tenien un bar – a Sabadell, quan estaven a la Rambla, fins feien menús econòmics que pensats possiblement només per persones amb pocs recursos, gaudien també alguns estudiants i treballadors -, com em calia esperar a que pugessin a l’acusat de les cel•les, em varen dir que podia anar a fer un cafè, i em van indicar el camí, ‘la puerta al final del pasillo’. Era un lloc espaiós amb taules i una llarga barra a la que em vaig acostar, el cambrer em va preguntar que volia, i mentre preparava el meu cafè em va semblar que el coneixia.
Aprofitant que no hi havia més parroquians vam engegar una conversa intranscendent, el temps,.. i la sensació d’haver-lo conegut en un altre lloc se’m anava fent més i més evident !.
Davant la pregunta directa; ens coneixem, oi ?, l’home en va dir que havíem estat veïns de replà al bloc de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR, i que en alguna ocasió havia jugat amb els seus fills. Em va explicar que es posava la roba de policia quan arribava a la comissaria, per tornar-se-la a treure quan acabava el torn, que la portava a la tintoreria per rentar-la, i que ho havia fet per evitar que els seus fills i la seva esposa patissin l’exclusió social d’algunes persones, ‘sobretodo de familias catalanas como vosotros’; no vam tenir ocasió de continuar la xerrada perquè el detingut ja estava en disposició de ser interrogat.
![](http://3.bp.blogspot.com/-hQlC-R1r2EA/TuXStWryx1I/AAAAAAAAQ44/IzJrk4DNuww/s320/1%2Bca.jpg)
Ara, quan la Policia Catalana, ha de fer de ‘policia’ emprant la violència contra els desnonats, les persones que s’oposen al tancament de la Sanitat Pública, els funcionaris ‘ civils’ de l’Administració; aviat amb la tisorada en les prestacions socials contra els pobres famèlics,... tornarà a créixer l’odi,i la desconfiança; per evitar l’exclusió – fins on els sigui possible - de les seves famílies – dones i fills – els Mossos i Mosses, farien molt bé d’adoptar l’estratègia d’aquell ‘gris’, que vaig tenir com a veí compartint replà en aquell bloc de pisos de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1814974850)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS