La revolta

La revolta va esclatar aviat, a les 6h, en silenci, amb l'únic soroll dels tic-tac de les manetes dels rellotges i els clacs de les targes de fitxar. Va començar a l'hora a tot arreu, a l'estil trotskista, i els veïns i veïnes prengueren els carrers, en ordre. Per les finestres entreobertes els jubilats i els aturats llançaven la seva indiferència per poder aixecar barricades als carrers.

Els estudiants i els precaris van ser a l'avantguarda encenent fogueres invisibles, cremant el seu temps. Els nens corrien alegres entre les barricades emulant als seus pares, que s'armaven de materialisme.

Els televisors tocaren a sometent i milions de persones, a la vegada, clicaren m'agrada. Als carrers onejaven les banderoles de les millors marques, les més explotadores, mentre els funcionaris es dedicaven a aixecar l'egoisme amb que s'havia empedrat la ciutat. Sota les llambordes hi ha la platja i la platja sempre porta turistes.

La jornada va seguir amb evidents victòries, derrotant les moltes possibilitats que el bon temps i l'entorn oferien; anorreant els descansos i accelerant el treball amb sucre, cafeïna, taurina i d'altres substàncies encara més fortes; consumint les idees i els somnis i les converses abans que s'arribessin a produir.

I en caure el Sol va ser evident que la revolució havia triomfat. Un dia més els poderosos havien domesticat la ment humana.