La Reina XVIII Capítol i últim (Dejà-vu)

D’un salt s’asseu al llit, mira al seu voltant i està a la seva tenda. Buf ! Quin somni, semblava tan real. Pensa en Felip mentre s’aixeca tot badallant. - Tan de temps buscant la tomba de la Hatshepsut que ja somio coses rares. -
Una estona desprès torna a l’excavació, mentre esta mirant uns mapes de la zona se li acosta un dels seus ajudants acompanyat d’un camperol.
- Felip aquest camperol diu que vol parlar amb tu, que té un a cosa important per dir-te.
- De que es tracta? Li demana el Felip.
- Vostè és el Sr Montagne, no?
- Jo mateix, perquè?
- Li he de donar això. Tot atansant-li un paquet.
En Felip l’obre i veu que és un tros de mosaic que parla d’on està la tomba de la Hatshepsut. Entusiasmat li diu...
- Això pot ser el que he estat buscant tan temps! Com et dius?
- Al-Kubrá senyor.
- Al-Kubrá, repeteix tot mirant-lo, El teu nom m’és familiar, no ens coneixem?
- Què jo sàpiga no senyor.




Dos mesos desprès...
LE MONDE
Els arqueòlegs Felip Montagne i Monique Clermont han descobert fa dues setmanes en el Temple de Deir-el-Bahari tres càmeres a on es trobava la tomba de la Hatshepsut. El més estrany és que estaven plenes de incalculables tresors però el sarcòfag de la Reina estava buit. Estan investigant si algú podia haver entrat abans per emportar-se la mòmia.
Posats en contacte amb fons de crèdit creuen improbable que se l’emportessin i deixessin els tresors.
A on serà el cos de la Hatshepsut? El misteri d’aquesta reina continua...

Tots els tresors una vegada classificats han estat portats al Museu del Caire a on s’estan estudiant. En Felip i la Monique per raons obvies han estat inclosos en el grup de treball. Això els ha portat el reconeixement de la comunitat arqueològica internacional i un parell de mesos de vacances pagades.
Feia temps que sentien alguna cosa un per l’altre i desprès d’aquesta aventura els seus sentiments s’han consolidat, dintre de tres mesos es casaran.
Justament desprès d’acabar la feina estan parlant del enllaç en el seu pis a dos carrers del Museu quan truquen a la porta. En Felip va a obrir i veu que és en Al-Kubrá. El fa passar però darrera seu entren dos homes més vestits amb gel•laba i portant una gran caixa. En Felip s’estranya...
- Què és aquesta caixa?
- És un regal de part de la Reina. Contesta en Al-Kubrá.
- Esteu de broma! Em voleu prendre el pel. Diu tot rient en Felip.
- Ja te’m explicat tot el referent als Anubis i aquesta és l’ultima ordre de la Reina. Aquest regal et pertany.
Els dos ajudants d’Al-Kubrá obren la part superior de la caixa de fusta. Entre els tres treuen el seu contingut i en Felip i la Monique poden veure que es tracte d’un cofre rectangular d’un metre de llargària per mig d’amplada i mig d’alçada aproximadament, que per l’esforç dels tres deu pesar molt.
El posen al terra i s’aparten perquè en Felip i la Monique el puguin veure de més a prop.
A sobre del tot hi han dos gravats, un representant Anubis i l’altre representant Osiris. Al centre entre els dos hi ha el cartutx de la Reina i al seu costat un quadrat semblant a un tauler d’escacs amb els mateixos 64 requadres.
En Felip fa l’acció de tocar un dels requadres, però en Al-Kubrá el detén tot dient...
- Aquest cofre té una combinació, sinó la trobes el contingut serà destruït. Per ajudar-te la Reina va donar un missatge que ha anat passant de boca a orella de pares a fills, espero que et serveixi d’ajut... “A on el Sol i la Lluna és troben amb la Muntanya, allà trobaràs l’enigma que t’obrirà la porta”
- I això és tot? Demana en Felip tot mirant Al-Kubrá i després el cofre.
- No et puc ajudar més, això és el que sé. Ha estat un plaer conèixer-te. Ara et deixem i esperem que els Déus et siguin benèvols. Contesta en Al-Kubrá mentre marxa cap a la porta amb els seus ajudants.
En Felip i la Monique es queden bocabadats. I ara què? Es diuen un al altre.
Sense pensar-ho dues vegades comencen a mirar el cofre. Segur que aquelles paraules volen dir alguna cosa que està gravat en ell. Passa l’estona i entre els gravats la Monique pot veure una muntanya que a una banda hi té un Sol i a l’altre una Lluna...
- Ho he trobat! Crida la Monique, mentre observa al Felip que està mirant el tauler que hi ha a sobre el cofre.
Sense dir ni paraula en Felip prem el quadrat del mig, mentre la Monique li crida que no ho faci. Els dos es queden aturats tot mirant com lentament el cofre s’obre.
- Com ho sabies que era aquest el quadrat correcte? Pregunta la Monique.
- No t’ho creuràs, però una vegada la Hatshepsut m’ho va dir en un somni.
Lentament la tapa del cofre s’ha obert i a dins es pot contemplar tot un tresor en pedres precioses. Entremig d’elles es pot veure un petit cilindre d’or. En Felip l’agafa i l’obre. A dins hi ha un papir. El desplega i llegeix el seu contingut en veu alta...
“La Reina, en Senenmut i jo Hapuseneb t’agraïm el que has fet per nosaltres. El tresor es teu, home anomenat Muntanya. Sé que aconseguiràs que la Reina descansi en pau.”
Es miren un al altre...Unes preguntes estan sorgint en les seves ments. Com han pogut saber quatre mil anys enrere el seu cognom? I que ha fet el Felip per ells?





FI