La Reina-XIII Capítol (Contacte)

Un relat de: AVERROIS
Una vegada han arribat al vestíbul del Museu, en Felip invita a la Monique al bar del seu Hotel, han de parlar de com ho han de fer per contactar amb els Anubis i també com s’ho faran perquè el Conjurats de Seth no matin a la Reina.
Asseguts prenent un refresc a una taula a prop del finestral del bar del Hotel, parlen de com ho podrien fer...
- No sabem a on estan els Anubis, però segur que no són gaire lluny i vigilen el Museu. Diu en Felip.
- Això segur, però com contactarem amb ells, no crec que portin el nom gravat al front. Contesta la Monique.
- Crec que és més senzill del que ens pensem, tan sols els hem de demanar que ens trobem en algun lloc.
- Si home, ho posem al diari. Diu ella amb to sarcàstic.
- No seria mala idea, tan sol hi ha un problema, els Conjurats de Seth també deuen estar al aguait. Li contesta en Felip tot pensatiu.
- Si posem alguna cosa dels Anubis, els altres ho sabran i estarem en perill. I... si des de el teu despatx del Museu poses algun missatge a la finestra? No sé, per exemple. Ens hem de veure, Felip.
- No està malament l’idea, però ho faré amb un jeroglífic, d’aquesta manera puc despistar als que no sàpiguen de que va tot això. Contesta ell.
- Un jeroglífic, bona idea. Quan ho faràs?
- Ara mateix , no podem perdre ni un segon. El que em preocupa és que passarà quan ells hagin marxat. Nosaltres ens quedarem i ens donaran les culpes de tot, te’n adones no?
- Si, la cosa es posarà molt negra. Hauríem de pensar quelcom perquè no ens donessin les culpes. –Per un moment està pensativa i de cop, com si s’il•luminés, parla- Ja ho tinc! Ens han de segrestar!
En Felip primer la mira estranyat, però quan observa els ulls blaus de la Monique com llueixen, fa un gest amb la cara de aprovació...
- Perquè no, és una bona idea. Contesta mentre s’aixequen i surten del bar en direcció al Museu.
Desprès de col•locar un missatge en jeroglífic a la finestra del seu despatx que dona al carrer de Rivoli. Ell i la Monique es queden un moment mirant l’exterior. En quin d’aquells edificis hi haurà algun dels Anubis per poder llegir el missatge. No té cap dubte que els sabran desxifrar, però hi si també el desxifren el altres, què passarà?
La resta del dia la passen en el laboratori estudiant tot el que portaven els hostes, joies, vestits, els sarcòfags. El que no saben és com contactaran amb ells, si és que ho fan.
Ha passat tot el dia i no en saben res. La reina i en Senenmut es troben ben custodiats a la seva cambra del primer pis. Els acompanya, a més a més del guàrdia de seguretat, un dels millors ajudants del Felip, que al mateix temps els hi fa una mica d’intèrpret, ja que està estudiant l’egipci antic.
Els hostes els han dit, ja que els han anat a veure abans de marxar del Museu, que estan meravellats dels avanços de la civilització actual. Una cosa que li fa gràcia al Felip és que la Reina li ha dit – No m’hauria pensat mai que hi havia tanta gent a aquest planeta, que segons hem vist és rodó! –
Com és natural les preguntes a un i al altre es succeeixen, ja que no entenen el idioma que parla aquella “finestra” i el intèrpret no dona més de si. Algunes són contestades i altres sense saber que dir, ja que no tenen totes les respostes.
En Felip li demana a la Reina si s’endurà el cofre o els hi donarà la combinació, ja que si l’obren sense ella, el tresor es perdrà. La Reina amb un somriure li contesta que no es preocupi, li donarà la combinació abans de marxar al seu temps.
Desprès en Felip i la Monique els expliquen que han deixat un missatge per poder trobar-se amb els Anubis. Agraïts els acomiaden desitjant que tinguin sort.
Un cop a deixat a la Monique davant de la seva habitació, quedant per esmorzar a les nou, en Felip entra en la seva. Té la sensació que hi ha algú a dins, però al obrir la llum no hi ha ningú. Una falsa alarma, per un moment s’ha imaginat com en una pel•lícula de espies, el dolent, en aquest cas hauria de ser el bo, assegut al sofà del costat del llit esperant que el protagonista arribi. Bé, que hi farem aquell no era el cas i no hi havia cap persona asseguda al sofà esperant-lo.
El dia següent, quan li toca el despertador mira a tot el seu voltant, res d’estrany, cap missatge, cap carta a sobre la tauleta ni en cap lloc. Regira tota l’habitació i res. Potser no han vist el missatge. Però quan va cap al quarto de bany quasi cau d’esquena. Escrit en lletres negres hi ha un missatge al mirall. - “A les deu davant del Hotel”-
Per una banda està content, per fi han contestat, però per l’altra li puja una escalfor a la cara, sap que han estat allí, a la seva habitació. Si haguessin estat els Conjurats de Seth, potser ja seria mort.
Es mira el rellotge, només son les vuit i mitja, té temps de tot abans de trobar-se amb ells. No sap si embarcar en aquesta creuada a la Monique, però ella no li perdonaria sinó ho fes.
Tot esmorzant li explica el que ha passat. Igual que ell, està contenta perquè han contactat amb ells, però també pel l’altre banda està espantada perquè han entrat a l’habitació del Felip sense que ell se’n adonés.
Quan falten un parell de minuts surten a fora del Hotel. Els cotxes passen a centenars i ells no saben que els espera. Hi si els recullen en Conjurats en lloc dels Anubis?
Totes les preguntes que es fan queden respostes de cop quan un elegant cotxe s’atura davant d’ells. La porta s’obra i escolten una veu coneguda que els demana que entrin. Al mirar a dins veuen en Al-Kubrá tot somrient. Entren i el cotxe es posa en marxa.
Llavors la Monique i en Felip expliquen a Al-Kubrá el que està passant. Ell no s’immuta, ja ho sabia tot això, però no podia emportar-se a la Reina el dia que va haver-hi l’assalt, ja que encara estava convalescent. També sabia que desprès del assalt dels Conjurats de Seth, seria més difícil treure’ls del Museu, però ja estaven planificant la sortida pel dia següent. L’únic problema era que estava segur que el conjurats intentarien per tots els seus medis acabar amb la vida de la Reina, però en quin moment? Estaven al aguait i la defensarien amb la seva vida si calia.
Llavors en Felip i la Monique, li demanen que els deixin ajudar. Des de dins poden fer moltes coses per alleugerir la sortida...
- Però penseu que desprès no podreu tornar a França i sereu uns fugitius tota la vida. Creieu que val la pena? La vostra ajuda seria benvinguda però creiem que ho podem aconseguir sense posar-vos en perill.
- Necessitem veure el que passarà, com tornen al passat, ho has d’entendre. Li demana la Monique.
- La Monique creu que si feu veure que ens segresteu, tot estaria sota control i podríem tornar desprès de que els hostes marxessin. Què et sembla? Contesta en Felip.
- Es podria intentar, però us jugueu la vida, ho heu de tenir molt clar. Replica en Al-Kubrá tot mirant-los fixament.
- Ho sabem, contesten els dos al mateix temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!