La Reina-XII Capítol (Imhotep)

Una vegada han deixat el despatx del director es dirigeixen a l’habitació a on hi ha la Hatshepsut i en Senenmut. Aquesta vegada el guardaespatlles els deixa passar d’immediat. Els dos hostes estan entusiasmats i embadalits amb una televisió. El director no ha perdut el temps i mentre estaven discutint sobre si deurien o no deixar-los marxar els hi ha fet portar. Vol que se’n adonin dels canvis que hi hagut a la humanitat. Quan ells s’acosten ni tan sols sembla que els vegin. Els seus ulls, oberts desmesuradament, sembla que no pugin veure ja res més que aquella petita finestra, per a on poden contemplar prodiguis. En Felip els vol dir alguna cosa, però la reina fa un gest amb la mà de que no sigui importunada i el Felip crida al guardaespatlles que està a dins de l’habitació.
- Què ha passat, perquè els han portat aquesta televisió? Pregunta en Felip.
- Son ordres del director. Li contesta el guardaespatlles.
En Felip mira a la Monique i fa un gest de no entendre res. Allò serà un cop massa fort per ells. Que es pensa en Jordá, que veient la televisió podrà fer que es quedin? Veu com la reina va canviant de canal com embogida, fins hi tot en algunes imatges prova de tocar la pantalla a veure si son reals. Llavors en Felip s’acosta al endoll i la desconnecta.
La reina al veure que les imatges han desaparegut prova amb el comandament prement tots els botons possibles. En Felip i la Monique se’ls miren molt seriosos. Quan ja veuen que no funcionarà en Hatshepsut i en Senenmut dirigeixen la vista cap a ells.
- Què ha passat, volem veure el que estàvem mirant per aquesta finestra. Demana en veu alta la reina.
- Hem de parlar, desprès podreu seguir veient–ho si voleu. Els diu en Felip.
Llavors en Felip i la Monique comencen a conversar en egipci amb ells, davant la cara de no entendre res del guardaespatlles.
- En Jordá no vol saber res de deixar-vos marxar. Creu que tot és una enganyifa per escapolir-se. Ens heu d’explicar a on hem d’anar perquè pugueu tornar al vostre temps i com s’ha de fer. Els demana en Felip.
- Està bé, veig que us interesseu pel nostre bé. En Senenmut us ho explicarà. Li replica la reina.
Tots es miren al Senenmut i ell agafant els papirs, comença a parlar.
- Primer us explicaré el perquè de tot i com es va aconseguir aquest viatge en el temps...
Els fets van succeir molts anys abans que nosaltres naixéssim. El nostre personatge s’anomena Imhotep i el considerem un déu de la medicina i la saviesa. Ell va dissenyar la Piràmide de Saqqara. Va ser gran sacerdot de Heliópolis i visir del Faraó Necherjet Dyeser ( Zoser). No content en tot això ell també va ser, amb els seus estudis, qui va aconseguir aturar el temps i al mateix temps gràcies a la voluntat de Amón, va descobrir com poder tornar al passat. Tan sols hi ha un problema, si se li vol dir així. Quan tornes al passat no recordes moltes de les coses del futur a on has estat. Una gran part del futur desapareix amb el teu viatge.
- Però hi ha un observació en aquesta explicació, quan tornareu al passat hi estareu dos com vosaltres. Els que estaran en el sarcòfag i vosaltres que tornareu del futur, això no potser. Explica preocupada la Monique.
- No et preocupis, el nostre retorn serà poca estona desprès de que en Hapuseneb ens va donar el beuratge. Per ell no haurà passat més que uns minuts i nosaltres recordarem molt poc del que ens ha passat. Tan sols en Hapuseneb sabrà la veritat. Es podria dir que en un moment haurem esborrat quasi tot el que ens ha passat en el futur. El que em sap més greu és que potser us oblidarem.
- Tot em sembla molt bé, però a on hem d’anar per aconseguir aquest miracle? Li demana en Felip.
- Hi ha quatre llocs en els que poder anar al passat, un és la piràmide de Dyeser (Zoser) i els altres tres són les piràmides de Gizeh. Els explica la reina. Tots estan a la mateixa zona i no sabem el perquè, tan sols en aquests llocs funciona. Ho han provat en altres parts i no hi hagut cap resultat.
- Però aquests llocs són molt lluny d’on us trobàrem, de Deir El-Bahari. Exclama la Monique.
- No has de tenir por, el lloc no importa, és a on els nostres cossos estaran a on tornarem. Et diria que tot és senzill i que t’ho puc explicar en un moment, però no és així. El secret de com s’ho va fer es va quedar en la ment de Imhotep, no va deixar cap escrit, cap nota en cap papir. El que sabem és que funciona, però no sabem ben bé perquè. Li contesta en Senenmut.
- Doncs si algú torna al passat i no recorda quasi res del futur, com sabeu que funciona? No el tornareu a veure més. Demana en Felip.
- Tens raó no ho podem saber del cert, tan sols veiem que els seus cossos del present desapareixen, no sabem del cert a on van? S’han trobat evidencies de que els que han viatjat al passat, han arribat a on ells volien. Tan sols han de estar tocant alguna cosa de la època a on volen anar i allí son transportats. Fins i tot hem trobat alguna cosa del futur enterrat en tombes molt més antigues. Encara que tal com us he dit, està castigat pels déus i tan sols un altre déu com és la Reina pot gaudir d’aquest poder. Els explica en Senenmut.
- Molt bé, però com sabré que tot això dels set dies no és un comèdia i que no té raó en Jordá?
- Mira aquests papirs, no hi veus res estrany? Demana la Reina.
En Felip els examina i pot veure que la part exterior de tots ells s’està degradant. Quan els va examinar per primer cop semblaven acabats de escriure i ara sembla que es tornin vells per moments.
- Això és el que em refereixo, el mateix ens passarà a nosaltres dintre de poques hores sinó posem remei i tornem. Diu en Senenmut.
- M’he de posar en contacte amb els Anubis per poder treure-us d’aquí. Els diu en Felip tot pensatiu.
Desprès torna l’endoll del televisor al seu lloc i mentre se’n va els diu que ja tindran noticies d’ell. Però els hostes ja estan veient altre cop aquella finestra que els està ensenyant el que és el futur.
Al sortir de l’habitació deixen enrere els dos goril•les que els miren seriosament. La Monique i en Felip es dirigeixen cap a les escales. Ara sembla que aquell passadís que fa unes hores estava ple de policia i guàrdies de seguretat ha tornat a la normalitat. Tan sols hi ha els dos goril•les de la porta i un parell armats de subfusells que fan la ronda amunt i avall del passadís.
Els dos es miren i en Felip li diu a la Monique, - No serà gens fàcil treure’ls d’aquí-