La Reina X Capítol (Seth contra Anubis)

Un relat de: AVERROIS
El dia següent, tots els eminents professors i científics cridats al veure que realment en Hatshepsut i en Senenmut havien tornat a la vida desprès de quatre mil anys d’hibernació, estaven observant en un dels auditoris que té el Museu, les imatges de la exhumació dels cossos dels sarcòfags i expectants, per poder veure quan ressuscitaven.
Quan això va passar uns ohs! I aplaudiments van omplir la sala.
A part de saber-ho tots ells, no s’havia filtrat la noticia a la premsa, ja que encara havien de veure l’evolució de la Reina i faltaven moltes coses que s’haurien de posar els punts sobre les is.
A la tarda en Felip va visitar els malalts i va ensenyar a Senenmut la caixa amb els papirs que havien pogut obrir. Ell es va meravellar de que hagués tingut la destresa per poder trobar el secret i li va fer el comentari de que allí s’explicava com poder tornar a casa. En Felip li va demanar que li ensenyés i en Senenmut va dir-li que quan estiguessin bé per poder tornar, ho podria veure amb els seus propis ull.
Desprès en Felip i la Monique van parlar amb els metges per veure com estaven els nou vinguts i els van explicar que tot evolucionava molt bé. La Reina l’hi havia baixat la febre, que desprès de despertar l’hi havia augmentat fins a 39. Ara tenia unes dècimes però en un parell de dies s’hauria recuperat del tot. Pel que fa a Senenmut li van comentar que semblava impossible que un home estigués tan sà. Li Havien fet moltes proves i l’analítica sortia excepcionalment perfecte.
En un altre part de Paris quatre homes estan fent plans. No poden esperar gaire, ja que saben que segons els escrits antics, la Reina tornarà al seu temps i governarà amb mà dura sobre els seus i, sobre tot, sobre el seu Faraó, en Thutmosis. Durant anys els seu grup ha anat creixent per tot arreu del món i tenen connexions i aliats a tots els llocs importants. Un infiltrat a dins del Museu els ha explicat les mesures de seguretat i la manera de burlar-les. Per altre banda no han de tenir cap problema ja que tan sols hi han dos guàrdies a la porta, ja s’encarregarà dels que controlen les càmeres de seguretat i la combinació d’obertura de l’habitació la sap ell i els hi donarà quan hagin eliminat als guàrdies.
Quan es fa de nit es posen en marxa, durant moltes cents d’anys han anat perfeccionant les tècniques de matar per quan arribés aquest moment.
S’acosten al Museu amb un cotxe conduit per un dels conjurats residents a França. Els que estaven en el país haurien volgut portar a terme aquesta tasca, però les ordres des de el Caire van ser estrictes, ajudar fins a la mort, però no interferir.
En tot el recinte del Louvre hi ha càmeres que capten els exteriors i el interior del edifici i que uns quants guàrdies de seguretat controlen des de una sala. El infiltrat s’acosta a la sala i els hi porta unes begudes, no desconfien, tots el coneixen. Pocs segons desprès els guàrdies cauen a terra enverinats.
Per un mòbil es posa en contacte amb els del exterior que s’acosten a la porta per on entren al magatzem.
Ja els hi ha deixat la clau i la combinació perquè pugin entrar, tan sols ha de desconnectar l’alarma i ells senzillament entren.
Tenen ben estudiat el recorregut i l’infiltrat els va guiant si tenen algun dubte. Ja han arribat al subterrani a on estan la Reina i en Senenmut. En un no res surten de les ombres i ataquen als guàrdies llançant amb precisió els seus punyals. Desprès amb una fredor inimaginable els rematen deixant-los caure al terra amb els colls oberts.
Llavors apareix el infiltrat i la llum deixa veure la seva cara, és en Maurice Reçoir, el cap del departament de Egiptologia del Louvre. Surt de les ombres i posa la combinació que obrirà la porta.
Amb un petit crec la porta queda oberta i quan els conjurats van per entrar se’ls abalancen al damunt quatre home vestits de negre i amb la cara tapada, que desprès de una curta lluita deixen a tres dels conjurats morts al terra, mentre un quart a pogut ferir a un dels atacants i s’escapa perseguit per dos d’ells.
Amb penes i treballs aconsegueix sortir del Museu i el cotxe que l’esperava el deixa entrar, tot disparant un reguitzell de trets als dos homes de negre que començaven a sortir i que s’amaguen per no ser ferits.
Davant de la porta de la Reina han quedat estesos al terra els guàrdies i tres dels atacants. Assegut i repenjat a la paret resta inconscient en Reçoir amb una ferida de daga al pit. Drets tot mirant-lo hi han dos dels homes vestits de negre en el moment que arriben els altres dos que no han aconseguit aturar al que s’havia escapat. Al escoltar el soroll i desprès d’obrir el llum, surten al llindar de la porta l’habitació en Senenmut i la Reina. Al instant els quatre encaputxats s’agenollen davant d’ells posant el front al terra. La Reina al veure tot el que ha passat i aquells homes davant seu els diu que s’aixequin. Un cop drets i amb el cap cot, la Reina es dirigeix a ells...
- Qui sou i perquè ens heu salvat?
- Som els Anubis, estem al vostre servei i aquests que veieu al terra i un altre que s’ha escapat son els conjurats de Seth que volien acabar amb les vostres vides. Li contesta el que sembla que és el cap amb un impecable egipci antic.
- Qui són els Anubis? I com és que sabeu tan bé la nostra llegua? Demana la Reina.
En poca estona el cap dels encaputxats explica a la Reina i en Senenmut tota l’historia de la seva secta i el perquè estan allí. Desprès sense dir qui són ni destapar les seves cares, per seguretat, demanen a Senenmut que faci sonar l’alarma una vegada ells hagin sortit i que no es preocupin que estan alerta per guardar les seves vides.
Al marxar i senyalant al Reçoir que resta malferit i desmaiat al terra, el cap dels encaputxats diu a la Reina i a Senenmut.
- Aquest és un d’ells que estava infiltrat, encara no està mort, a veure si interrogant-lo en poden treure alguna cosa.
I tot saludant-los desapareixen per els corredors, tal com havien aparegut. Ràpidament en Senenmut prem el botó vermell que en Felip li havia dit que fes servir si tenien algun problema i l’alarma comença a sonar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!