La Reina- VIII Capítol (Els Conjurats de Seth)

ELS CONJURATS DE SETH

Dues setmanes desprès de que la Hatshepsut hagués desaparegut de la cort d’Egipte, en Thutmosis va prendre el poder. Encara era molt jove i va agafar com a tutor a Hapuseneb, uns dels millors de la cort i que sempre havia estat amic seu. Però a més a més de tenir-lo en ell al seu costat, el nou Faraó era llest i havia estat ben ensenyat per la seva madrastra, encara que no entenia perquè ella l’havia abandonat. El seu odi va anar creixent, ell se l’estimava, potser fins i tot d’una manera més carnal del que s’hauria pogut pensar. Aquell abandonament l’hi havia fet molt mal i com que no sabia com fer-l’hi pagar, destruiria tot el que ella havia fet i no deixaria rastre del seu pas per Egipte, seria desterrada al oblit.
Com que tampoc sabia el que l’hi havia passat a la Reina, ni a on era, va crear un cos especial de la guàrdia per buscar-la per a tot arreu. Els va anomenar “Els Conjurats de Seth”. Amb una cerimònia els va juramentar perquè busquessin i destruïssin tot objecte o persona que estigués relacionada amb ella i no haurien de parar fins aconseguir trobar a la Hatshepsut i matar-la.
Aquesta guàrdia especial, va fer el que Thutmosis III havia demanat. Molts varen caure assassinats per la seva espasa, molts foren els monuments deteriorats, modificats o destruïts. Desprès es van presentar davant el Faraó. Havien anat per tot el país i no l’havien trobat, però lluny de deixar-los descansar va ordenar que seguissin amb els seus ritus i continuessin segle a segle amb les seves cerimònies a l’espera de trobar la tomba de la Hatshepsut, per profanar-la i destruir-la...
Per això quan es va estendre la noticia que s’havia trobat aquella tomba, dels fons del Caire van sortir els conjurats, que com els Anubis, havien perdurat en el temps. Eren tan o més poderosos, esperarien els esdeveniments i si era veritat, la Reina no descansaria en pau, però abans havien de saber una cosa molt important i potser tan sols la sabia el cap dels Anubis, en Hamal el Director del Museu de Caire i l’hi haurien de fer una visita.
La Hatshepsut havia tingut sort, un seu aliat l’havia guardat de tot mal, em refereixo a Hapuseneb, que en secret havia estimat a la Reina des de el primer moment que la va veure. Gràcies a ell no és va acabar del tot la feina, donat que sempre hi posava impediments, xiuxiuejant a cau d’orella al Faraó dels inconvenients d’aquella o l’altre campanya contra els seguidors de la Reina. Però ara en Hapuseneb no hi era per defensar-la, ni per ajudar-la, els conjurats de Seth intentarien acabar el que havien començat feia quasi quaranta segles.
Com que les noticies eren confuses i les autoritats d’Egipte no volien aixecar la llebre, ja que sinó era la Reina quedarien en ridícul, els conjurats de Seth van fer el primer pas per assegurar-se de que anaven per bon camí.
La mateixa nit que en Felip dorm plàcidament al Hotel a l’espera dels esdeveniments dels dia següent, en Hamal, el director del Museu del Caire també ho fa a casa seva, a les afores de la ciutat guardat per les millors mesures de seguretat. Però de res li serveix. A les ombres de la nit els conjurats de Seth apareixen de sobte, lliguen a tota la seva família a la habitació principal i en la habitació del costat torturen en Hamal fins que al veure que no se’n surten, comencen amb la seva família. Després de dues hores de sofriments, en Hamal confessa que el que ells buscaven ho porta en Senenmut a dins del sarcòfag que esta al Louvre. Les fulles de les dagues dels conjurats fan la resta i uns basals de sang enrogeix les dues habitacions mentre dins de les ombres de la nit desapareixen pel jardí.
Dues hores desprès a l’aeroport del Caire quatre individus prenen un vol que els portarà a Paris. Tenen un objectiu ben clar i si és necessari també acabaran amb els infidels que gosin oposar-se a la purificació. Thutmosis III podrà descansar per fi en pau. La Reina no el farà patir més.
Mentrestant en somnis en Felip està passejant amb la Monique pel costat un llac. El Sol brilla i el vent fa que voleïn els seus cabells daurats. Van agafats de la mà i és feliç. A poc a poc s’aturen per veure com l’astre rei comença a amagar-se per l’horitzó i de cop tot es torna negra. La Monique és arrancada del seu costat per una força descomunal i se la sent cridar de por. En Felip vol córrer, però no sap ben bé cap a on. Segueix els crits d’ella, quan de sobte cau a un pou profund a on, en el fons, es veu una llum. Mentre va caient va veient les cares de la reina, de Senenmut, de Hapuseneb i altres dels deus egipcis que es van rient d’ell mentre el travessen com si fossin esperits. Pocs segons desprès cau a la llum, veu una estàtua de Seth totalment negre i queda estirat als seus peus. No sap com però està lligat amb cadenes d’or i quan es pot aixecar i mira a l’estàtua, les parpelles de la mateixa s’obren i deixen veure uns ulls vermells que el miren fixament. Ell crida a on és la Monique i de la gola de l’estàtua surt una riallada que sembla que el farà tornar boig. Llavors l’estàtua comença aixecar-se i en Felip pot veure que en una mà porta a la Monique i en l’altre una creu Ankh immensa que deixa caure a sobre d’ell...
Suat i sobresaltat queda assegut al llit del Hotel. No sap a on és i el primer que fa és obrir la llum i veure quina hora és. Les tres de la matinada, quina nit més llarga.
S’aixeca, va al mini-bar i agafa una ampolla d’aigua fresca. Omple un got i fa un llarg glop. Desprès torna al llit, mira altre cop l’hora, exactament les tres i dotze minuts. Deixa el got i l’ampolla a la tauleta de nit i intenta tornar a agafar el son.
Encara no fa deu minuts que ha tancat la llum, quan sona el telèfon...
- Digui’m? Contesta ràpidament sobresaltat.
- L’altre banda del telèfon una veu agitada li parla amb molta rapidesa... Felip sóc en Ricard, el telefono perquè ha succeït una cosa increïble, s’han despertat!!