La Reina IX Capítol (Ressuscitats)

Un relat de: AVERROIS
En un racó del laboratori, la reina i en Senenmut estan arrupits. Els seus crits no poden ser desxifrats pels que no gosen acostar-s’hi. En Felip ha estat cridat i els altres tan sols estan esperant que ell arribi. En la cara dels nou vinguts s’hi pot veure la por, davant d’ells hi han uns sers dintre d’un vestits blancs dels que surten un tubs que van cap el cap i que tan sols se’ls veu la cara a través d’un plàstic transparent. Ells saben que han despertat d’un llarg son, però a on estan? Qui són aquells sers tan estranys?
En Senenmut tan sols crida un nom...
“Muntanya”
Però els altres no entenen el que vol dir, ja que els sons de la seva gola estan parlant en egipci antic i ells, com a ajudants de laboratori, no tenen ni la més remota idea del seu significat.
El guàrdies de seguretat s’han posat a la sortida del laboratori, encara que ningú creu que puguin fer res per sortir.
En Senenmut segueix repetint la mateixa paraula i la resta només esperen...
Pocs minuts desprès s’obren les portes i sense cap mena de vestit, entra en Felip. En Senenmut al veure’l torna a cridar el nom “Muntanya”. En Felip que ha estudiat des de fa molt temps el llenguatge egipci antic, el pot entendre a mitges, ja que l’accent que fa servir en Senenmut és molt tancat. Es podria comparar com quan un estudia anglès i va a Estats Units. En els dos llocs parlen anglès però l’accent és diferent.
Llavors en Felip diu als altres que surtin del laboratori i quan estan fora atansa les mans al Senenmut i a la Hatshepsut.
Encara que amb una mica de recança, tan en Senenmut com la Reina s’aixequen del terra a on estaven arraulits i s’acosten poc a poc al Felip. Ell amb el seu egipci els diu...
- No tingueu por, sóc Muntanya.
- Ets l’anomena’t Muntanya? Pronuncia amb veu dolça i autoritària al mateix temps la Hatshepsut.
- Jo mateix.
Els dos el miren com sinó l’entenguessin i ell ho torna a dir de diferent manera.
- Em dic Muntanya i estic al vostre servei.
A l’altre banda dels vidres tots els components del equip estan observant atents, mentre escolten la conversa pels altaveus instal•lats fora del laboratori. Encara que quasi tots no entenen res del que s’està parlant allí a dins.
Molts d’ells han estudiat l’escriptura egípcia, però tan sols en Felip i la Monique van arribar a poder comprendre la fonètica, encara que com es pot veure no és tan fàcil com ells es pensaven.
Instants desprès també arriba la Monique i al veure-la a fora del laboratori en Felip fa el gest de que entri, ja que entre els dos creu que podran comunicar-s’hi millor.
En Felip els fa conèixer a la Monique com una doctora i amiga seva i ella els saluda tot presentant-se. En Senenmut llavors la senyala i li diu que ell ja l’ha vist en els seus somnis i que ella serà la que els ajudarà juntament amb en Muntanya a curar a la Reina i a tornar a casa.
Al escoltar això no saben ben bé si ho han entès correctament i l’hi fan repetir. En Senenmut els torna a dir que desprès de curar a la Reina els han d’ajudar a tornar a casa.
- Tornar a Egipte? Els pregunta en Felip.
- No només a tornar a Egipte, sinó a tornar al nostre temps. Contesta la Reina.
- Això no és possible, encara no sabem com fer tornar a una persona al passat, contesta la Monique.
- Tu has de callar dona, serà en Muntanya el que t’explicarà com es pot fer. Contesta la Hatshepsut amb to autoritari.
- La Monique té raó, encara no sabem com fer tornar al passat a ningú.
La Reina i en Senenmut es miren i somriuen, desprès en Senenmut es dirigeix a tots dos...
- Tan avançats que sembla que esteu i no sabeu anar enrere en el temps?
- No! És impossible. Contesta la Monique.
- Doncs alguns grans sacerdots de la nostra civilització fa molt de temps que ho van aconseguir, encara que està prohibit pels Déus i tan sols es pot fer en un lloc i data concreta. Tan sols hi ha un problema, si es pot dir així. Quan tornes al passat te’n oblides del que has viscut en el futur. És com si de sobte et despertessis d’un somni. Tota aquesta ciència ens la va fer saber en Hapuseneb, però el que és més important és salvar primer a la Reina que està molt dèbil. Ens podreu ajudar?
- No hi ha cap problema, mentre estava dormida els nostres metges han estat mirant quina malaltia podria ser i han arribat a la conclusió que tan sols és una grip.
- Què és una grip? L’hi demana la Reina.
- No us preocupeu avui en dia es pot curar amb molta facilitat, en els vostres temps era una plaga que matava a moltes persones, ara amb els nous avanços podem curar-la. Els explica en Felip.
- Doncs a que esteu esperant, cureu-la. Els demana en Senenmut.
- Amb el vostre permís us portarem a un altre sala a on hem preparat l’habitació de la Reina i al seu costat un altre habitació per tu, Senenmut.
- De cap de les maneres, jo dormiré al terra al costat de la Reina, no vull deixar-la sola ni un moment. Els contesta en Senenmut.
- No hi ha cap problema, arreglarem un jaç al seu costat, si la Reina està d’acord. Diu la Monique.
- Estaré més segura amb en Senenmut al meu costat. Diu la Hatshepsut tot senyalant-lo.
- Heu de confiar en tots nosaltres, tan sols volem que us cureu. Deixeu que els nostres metges facin la seva feia i al mateix temps també donarem la mateixa cura a Senenmut, ja que segurament ell pot haver estat exposat a la malaltia com vos.
- Creus que podem estar segurs, demana la Reina a Senenmut.
- Si Reina, ells no són els que intentaran fer-vos mal.
- Fer-vos mal, qui pot voler fer-vos mal? Fora de poques persones, totes de confiança, ningú més sap que esteu aquí. Els pregunta en Felip.
- Us he d’explicar moltes coses amic Muntanya, jo veig coses, a vegades del futur i a vegades del passat. Gràcies a la Reina vaig viatjar amb la ment al futur fins als vostres dies i vaig veure coses. Trossos de futur. Uns trossos eren bons, la Reina era trobada per tu i curada pels teus. Però també vaig veure trossos dolents en que érem perseguits per carrers plens de llum i que hi havia màquines estranyes que corrien molt més que els cavalls o els camells. Tu, aquesta noia i uns altres homes ens ajudàveu, però ja no vaig poder saber res més.
- Hem de parlar de tot el que vas veure, però ara el més important és poder curar la Reina, acompanyeu-me us ensenyaré la vostra habitació, els fa l’acció de marxar en Felip.
Obrint pas en Felip, la Monique i darrera la Hatshepsut i en Senenmut passen pel costat dels altres membres i agents de seguretat del laboratori que els miren amb cara d’admiració. La Reina fa el comentari al Senenmut de perquè la miren i no s’agenollen al terra per adorar-la. En Senenmut li contesta que en aquesta època s’ha perdut aquesta costum. Cosa que la Reina no li sembla gens correcte.
Poc desprès les infermeres i els metges ja han preparat a la Reina i ha estat vacunada amb antibiòtics per fer desaparèixer la malaltia. El mateix tractament li apliquen al Senenmut i deixen que descansin. A fora de la porta de l’habitació, amb les parets de vidre, posen dos guàrdies de seguretat amb ordres de no deixar passar a ningú que no estigui a una llista que han fet amb molta cura. Si és veritat que en Senenmut havia vist que algú els volia fer mal, s’havien de prendre tota mena de precaucions.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!