Cercador
LA RECTORIA DE SANTA MARIA DE MONTMELÓ
Un relat de: Antonio Mora VergésTé trets d’influència clarament andalusí, això podria explicar-se perquè malgrat considerar l’edifici obra de José Sabadell Mercadé – del que trobàvem una llarga dedicació al Cos de Bombers de Barcelona - , llegia a la fitxa tècnica que els plànols els va dibuixar un tècnic de la fàbrica Cucurny, Ramon Casanelles i l’edifici el va construir el mestre d’obres Miquel Molins. Sou pregats de fer-nos arribar el segon cognom, i qualsevol dada que us sembli d’interès a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La rectoria es va inaugurar i beneí el 13 de maig de 1928.
Reproduïm la descripció tècnica : Edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa i golfes. La planta de les golfes és més gran que la planta baixa. La coberta de teula àrab és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La cornisa està feta amb tres filades de totxo disposades esglaonadament. Les façanes estan pintades de blanc i dividides per registres. Una filada de totxo separa el sòcol de la resta de la façana. Una sanefa de rajoles emmarcada entre tres filades escalonades de totxo separa la planta baixa de les golfes.
Els buits són de llinda plana menys l’accés principal que és d’arc rebaixat. Tots tenen a la part superior dels brancals a la manera d’imposta una sanefa igual que la que separa la planta baixa de les golfes. Al damunt de les llindes hi ha unes motllures disposades com un timpà d’arc apuntat. Els arcs externs són de totxo de diferents dimensions i disposició. Els arcs interns són motllures de guix escalonades. L’espai central està recobert de trencadís de ceràmica de color blanc i blau marí. Les finestres tenen els ampits inclinats i recoberts de rajoles de ceràmica verda. Totes les de la planta baixa duen reixa de ferro forjat pintada de color platejat.
A la façana principal, hi ha una doble escala de dos trams que acondueix al replà de davant de la porta principal. La decoració d’aquesta obertura és igual a la de la resta, només cal assenyalar que el trencadís porta l’anagrama de Jesucrist (JHS). A les golfes hi ha un buit tripartit amb dos pilars fets de totxo, el central és més gran. El capcer d’aquesta façana i la posterior està coronat per un plafó de forma rectangular rematat amb una motllura de totxo.
L’edifici té dos portals més, un a la façana est que dóna a un pati interior que comunica amb l’església, i l’altre, a la façana posterior que dóna a l’antic centre parroquial.
Al ‘turó dels teixons’ , hi ha molt a ‘viure’.
La rectoria es va inaugurar i beneí el 13 de maig de 1928.
Reproduïm la descripció tècnica : Edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa i golfes. La planta de les golfes és més gran que la planta baixa. La coberta de teula àrab és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La cornisa està feta amb tres filades de totxo disposades esglaonadament. Les façanes estan pintades de blanc i dividides per registres. Una filada de totxo separa el sòcol de la resta de la façana. Una sanefa de rajoles emmarcada entre tres filades escalonades de totxo separa la planta baixa de les golfes.
Els buits són de llinda plana menys l’accés principal que és d’arc rebaixat. Tots tenen a la part superior dels brancals a la manera d’imposta una sanefa igual que la que separa la planta baixa de les golfes. Al damunt de les llindes hi ha unes motllures disposades com un timpà d’arc apuntat. Els arcs externs són de totxo de diferents dimensions i disposició. Els arcs interns són motllures de guix escalonades. L’espai central està recobert de trencadís de ceràmica de color blanc i blau marí. Les finestres tenen els ampits inclinats i recoberts de rajoles de ceràmica verda. Totes les de la planta baixa duen reixa de ferro forjat pintada de color platejat.
A la façana principal, hi ha una doble escala de dos trams que acondueix al replà de davant de la porta principal. La decoració d’aquesta obertura és igual a la de la resta, només cal assenyalar que el trencadís porta l’anagrama de Jesucrist (JHS). A les golfes hi ha un buit tripartit amb dos pilars fets de totxo, el central és més gran. El capcer d’aquesta façana i la posterior està coronat per un plafó de forma rectangular rematat amb una motllura de totxo.
L’edifici té dos portals més, un a la façana est que dóna a un pati interior que comunica amb l’església, i l’altre, a la façana posterior que dóna a l’antic centre parroquial.
Al ‘turó dels teixons’ , hi ha molt a ‘viure’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.