La realitat

La realitat,
sempre la realitat,
com una amenaça constant,
amagada sota els meus peus
o entre els meus braços.

La realitat,
sempre la realitat,
com un raig de llum
volent despertar-me,
trencant i embrutant els meus somnis.

La realitat,
recordant que no viatjo amb globus
ni giro la Terra amb els meus peus,
cridant-me a l'orella
que sóc mediocre
i que potser tinc sort,
però que la fortuna és fugicera.

La realitat,
sempre la realitat,
com un martell picant a un vidre
i trencant els meus ulls,
obligant-me a veure,
escupint sobre els meus mots,
convertint les caricies dels meus dits
en cops sobre el meu cos.
I omplint el meu cap de silencis
per fer-lo esclatar
i acabar d'una vegada per totes amb tot.