La quinta del 52

Un relat de: Antoni Ibáñez Olivares

LA QUINTA DEL 52

Antoni Ibáñez-Olivares

Aquells que ja em coneixen saben que sóc de la quinta del 52. La mare em va tenir, a costa de la seva pròpia vida, un dia de febrer del 1932, de fred intens i mig metre de neu, en un mas de Castellar. Em dic J. i la meva dona, que és d'un poble de la província de Múrcia, es diu M. Ja us vaig explicar una vegada que no en posaria els noms sencers perquè ningú no se sentís ferit per coses que ara ja no hi paguen la pena.

El cas és que, havent-nos casat el dia de la Mare de Déu d'Agost de 1952, a la parròquia de la Puríssima, de Sabadell, on es vam instal·lar, i encara hi vivim, aviat em van cridar a files i em van dur a fer el campament a un quarter de Gavà, que si la memòria no em falla depenia del parc d'artilleria lleugera de Mataró. Però això és el de menys. El que importa és que em van portar a la mili per força, casat, que em vaig fer un fart de marxes a peu per camins dolents fins a Sitges, i que vaig passar-hi molta gana.

El menjar era tan dolent que un os de vedella es va arribar a remenar durant més de tres mesos per fer bullir l'olla, fins que va agafar un color gris metàl·lic, com el de la mateixa l'olla, i ja el van llençar. Un xusco i poca cosa més era el que teníem. Pots comptar!

Cada divendres, jo, cap a les dues de la tarda, m'escapava i tornava en tren a Sabadell. Aprofitava per treballar de paleta tot el dissabte i tot el diumenge al matí per tal de poder anar, entre setmana, a menjar a una casa de pagès de Gavà, fins que els diners s'acabaven. La meva dona, que treballava fent feines en una botiga de vianda cuita de la Via Massagué, em preparava un paquet que jo me'n duia el diumenge, i així tornava al quarter de Gavà abans de la retreta, d'amagat.

Jo podia fer tot això perquè el tinent i l'alferes eren caçadors, i a vegades els acompanyava al mas del meu oncle, a la Serra d'en Cameró, i tots plegats ens anàvem a caçar fins als boscos del rodal o a altres fins prop de Matadepera o de Castellar. A vegades, ens presentàvem a la comissaria de la policia armada de la Rambla de Sabadell a dinar, i els tractaven -a mi també- com si fossin generals.

Havent jurat la bandera, vaig anar a espatacar a Mataró. Un dia que hi estàvem pelant patates, com que sabien que jo era paleta, em van agafar per pintar tota la cuina. I una vegada que aprofitava per fer-me un parell d'ous fregits, va entrar de sobte el tinent i em va clavar una puntada de peu al cul que una mica més em fica dins la paella.

Un altre dia, al cap d'uns sis mesos, vam anar a la quadra a preparar les mules per anar de marxa. Li vaig demanar a l'Antoniu, que era de Berga, i sempre patia de dolor de peus, que em donés una bona mula, perquè Mataró era molt costerut. Però la mula no volia caminar, i el sergent vinga hòsties a la mula i vinga renegar. Quan vam tornar al quarter, estirant encara de la mula, vaig sentir que llicenciaven. A mi ja em tocava perquè era casat, però el tinent no em volia deixar marxar fins que acabés de pintar la cuina. Ara, que jo vaig entregar la roba d'amagat, i quan ell no se n'adonava, vaig aconseguir, pels pèls, fugir d'allí. Encara m'hi deu esperar...

Si voleu escoltar la meva opinió, us diré que la mili era molt dolenta, molt. Ningú no hi volia anar. S'hi passava gana, calamitats, i no teníem higiene, ni res. I, a sobre, havies d'aguantar les humiliacions capritxoses dels mandos. Et senties com segrestat. Jo per mi tampoc no hi hauria anat. Però crec que al jovent d'avui dia li convindria fer un servei social, d'ajuda als altres o digues-li com vulguis, amb condicions adequades a persones, de no més de tres mesos, per posar una mica de fre a l'egoisme, per aprendre a valorar el menjar i la roba, per saber fer-se el llit, i més que res per marxar de tot això del botellón.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Ibáñez Olivares

Antoni Ibáñez Olivares

5 Relats

8 Comentaris

5299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Nascut a Sabadell el 1954, sóc llicenciat en Filosofia i Lletres i col·laboro amb diverses publicacions, com Forja, deCastellar del Vallès, Diari de Sabadell, Nova Tàrrega, La Tribuna de Guimera.Info, etc.