La puntualitat

Un relat de: Bolet

"Ja fa prop d'un mes que no sabem res l'un de l'altre, ni ens truquem ni res. Sé que et va fer mal allò que et vaig dir a la darrera carta. Des de llavors que intento seguir una vida normal: surto amb les amigues, vaig a treballar, menjo força i segueixo una dieta sana... Però segueixo pensant en l'última carta que et vaig escriure i en aquell "no" tan profund que et vaig dir. Però els dies van passar i no gosava escriure't una disculpa a aquelles paraules tan arrauxades que llavors van sortir-me sense pensar gaire. Porto dies pensant i crec que vaig fer malament, no t'hauria d'haver dit tot allò i menys sabent que tu estàs tan enamorat de mi. Has de saber que fa poc vaig trencar amb en Toni i em feia por tornar a tenir una
relació amb algú. Però els dies han passat i no he tornat a veure en Toni des de llavors (ja et vaig explicar tota la història), m'imagino que ho hauràs passat molt malament aquests dies, estic molt penedida, perquè sé perfectament que t'ho vaig dir sense pensar-m'ho gens i perquè sóc una covarda i una imbècil. Vaig fer malament de dir-te allò que el meu cor no sentia sincerament, m'he passat tots aquests dies pensant en tu i cada mot que queda gravat en aquest full l'escric amb un dolor immens. Tant de bo puguis perdonar-me, i t'ho vull dir a la cara, però no tinc el que s'ha de tenir i m'estimo més que llegeixis aquesta carta primer. He decidit que la setmana que ve, com ja hauràs rebut la carta aniré a casa teva a demanar-te perdó i si vols, podríem començar a sortir més sovint i a fer totes les coses tan boniques que posaves a les cartes que rebia. Espero
que algun dia puguis perdonar-me.

T'estimo moltíssim: Laia"


Mentra la mare d'en Jaume recollia la carta de la bústia i veia qui havia estat el remitent s'amoïnava del seu contingut, en Jaume s'havia passat tot un mes sense sortir gairebé gens de la seva habitació, havia deixat les classes i no parlava amb ningú. La mare li feia por donar-li sense abans haver llegit el que hi posava, però sent franca i sense voler que el seu fill se'n pogués adonar va decidir dur-li a la seva habitació.

Va pujar les escales de la casa i va dirigir-se a la habitació del seu únic fill. Tot estava molt en silenci, va suposar que segurament el trobaria ajegut al llit i mirant el sostre. Girà el pom i llavors un rostre esgarrifós transformà l'anterior mirada de la dona. A poca distància de la porta un rierol de sang canviava el color del terra, i el seu fill ajegut al terra duia un ganivet a la mà dreta agafat de la cuina. Del seu canell esquerra podia apreciar-se una gran escletxa d'on hi sortia tot aquell llac de sang amb aquell color tan viu que resaltava a l'habitació. Dues llàgrimes sortiren dels ulls de
la dona, que vingueren seguits d'un gran sanglot que va expandir-se per tots els racons de la llar. Llavors li va caure la carta a terra que quedà mullada per la sang i just en aquell moment algú va trucar a la porta, era na Laia que havia pensat que era el moment de declarar-s'hi.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Roget | 12-02-2007 | Valoració: 9

    Realment bo! no m'esperava gens el final, prou pesimista, tot s'ha de dir. Però molt bó.
    ... Tot el que l'amor pot arribar a fer...

  • ai la puntualitat...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 09-12-2006 | Valoració: 9

    per por, orgull,... moltes vegades perdem alló que volem per no tirar-li valentia a la vida. la por ens tira cap arrere i sempre ens queda dins el tipic 'i si...'. M'ha agradat. Ja t'he dit que el meu relat va acabar en la paperera.

  • Sé que em faig pesat...[Ofensiu]
    Alkaios | 31-08-2006 | Valoració: 8

    ... perquè ja te l'havia comentat al racó, però no em puc estar de tornar-hi! XD
    És un relat boníssim, escrit amb estil i amb un domini de la llengua molt bo, tens traça a enllaçar les frases de manera que no resulti una lectura pesada. Felicitats!
    Amb una segona lectura he canviat d'opinió, trobo que, si bé et podies allargar una mica més per mantenir la intriga, com pensava abans, potser no hauria millorat la història, ja que el ritme narratiu hauria canviat massa bruscament... en fi, que si t'estàs llegint Dostoievski, com és el meu cas, ve de gust una història curta i concisa, que digui molt amb poques paraules.
    T'animo a continuar escrivint.

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: