La princesa s'acontentà amb la rosa o amb el gest?

Tothom sap que Sant Jordi és una festa, un motiu de celebració, on com cada celebració, és fa un regal, aquest dia té la peculiaritat de que és regala un llibre i una rosa. Jo com s'acostumo a fer per aquest dia, vaig comprar aquests regals: a ma mare una rosa, aquest any blava, a mon pare un llibre cómic-polític, i a ma germà un llibre també. Com cada regal sempre hi ha un problema, que sempre et quedes amb la incertesa de si li agradarà o no, en aquest cas era el de ma germà, que ell no li agrada llegir, i no acostuma a llegir-ne de llibres. Jo pensava "i que li regalo?" la tradició era el llibre, doncs vaig mig trencar els esquemes, havent acabat la classe de català del divendres a última hora, vaig passar de dinar, i em dirigia amb la Sara cap a la plaça Mercadal, a comprar llibres i roses, i sentir l'essència de Sant Jordi. Ella m'ajudà a comprar els regals (la rosa blava fou idea seva), li agradava perquè era més original i moderna, tot i que no existeixin i el blau sigui un tint, a mi l' idea de la blavó me va agradar, a més aquest anys està més de moda perquè també simbolitza el no al PHN, no era la clàssica i a ma mare li feria més gràcia; després venien els llibres, pensant en els gustos de mon pare, lo normal seria regalar-li un pesat llibre d'història, o de política, vaig pensar en una cosa més trencadora, i vaig trobar un llibre anomenat "Aznarografia" de Xavier Grasset i Andreu Faro, on el llibre si que tractava de política, la del Aznar, però d'un altre punt de vista molt més divertit i irònic; i per ma germà, mmmm...., costava, aquí hi havia el problema, la Sara no em podia ajudar del tot, ella no el coneixia; buscant i regirant vaig trobar un llibre on parla dels dos sexes amb molt humor, el títol ja ho diu tot és diu " Per que els homes no sabent fer més d'una cosa a la vegada?, i per que les dones no paren de xerrar?" era una indirecta. Més que res el llibre per el meu germà li vaig comprar perquè últimament estaven tot el dia amb mala cara, i bé per fer les paus, sóc reservada i no ho expresso en paraules però jo ho faig a la meva manera. El resultat final fou un somriure molt sincer, dos petons, un gràcies, i un m'ha agradat molt. Pot semblar cursi, però em va emocionar moltissím la seva reacció, normalment sempre em estat no del tot ven avinguts (també és normal no deixem de ser germans). Ell és bastant més gran que jo, ell en té 25, i jo 16, ens portem 9 anys, i això fa que el germà gran et vegi més criatura, i tingui una responsabilitat una mica superior de germà gran, de tal manera que et protegeix d'una forma mig fraternal i mig paternal. Sabem que sempre ens piquem i sempre ens diem mal però també reconeixem que ens estimen molt, se que sempre que el necessiti estarà allà, i ell sap que jo mai el trairia.
Doncs res només volia dir que la seva reacció em va fer molt feliç, més que la rosa que em va regalar. Aquesta ha sigut la meva historia de Sant Jordi una mica variada, on el cavaller i la princesa són germans.