La porta

Un relat de: Ininde
“TOC, TOC” – Qui és? –Sóc jo. –I qui és jo? –Doncs jo, qui si no? –Però qui ets? –Jo. –És una broma? –No. No m’obres? –No sé qui és. –Sóc jo. –Com es diu? –No tinc nom. –Com que no té nom? –No tinc nom. –Tothom té nom. –Doncs jo no. –I com et diuen? –Ningú em diu res. –I perquè? –No ho sé. –No ho sap? –No, no ho sé. –Ha de tindre nom. –I perquè? –Per saber qui ets. –Jo no ho vull saber això. –I perquè no? –Perquè no cal. –Si que cal. -I perquè? –Per saber qui ets. –Bé. –Com es vol dir? –Com es diu vostè? –No es pot dir com jo. –I perquè no? –Perquè vostè no és jo. –I com ho sap? –Perquè jo estic aquí i tu allà. –I com em puc dir? -Digues el primer que et passi pel cap. –Taronger –No és pot dir taronger. –I perquè no? –Perquè no és un arbre. –A no? –No. –I perquè no? – Perquè no es sembla a un arbre. –No? –No té forma de arbre. –I conill? –Tampoc. – No tinc forma de conill? –No. –Que difícil és triar-te un nom. –Es veu que si. –Com se’l va elegir vostè? –No el vaig elegir jo. –Qui el va elegir? –Els meus pares. –Doncs que l’elegeixin ells. –No poden. –I perquè no? –Perquè no són els teus pares. –A no? –No. –Vaja. –Que l’elegeixin els teus pares. –Jo no tinc pares. –No? –No. –Tothom té pares. –Jo no. –I com vas néixer? –No ho sé. –No? –No. –I com és que existeixes? –Sempre he existit. –Això és impossible. –Jo sempre he existit. –I com ho sap? –Jo recordo que sempre he estat aquí. –Això no pot ser. –I perquè no? –No es pot existir sempre. –Jo ho he fet. –No pot ser. –Des de que vaig obrir els ulls vaig saber que havia existit sempre. –I abans? –Els tenia tancats. –I com ho sap? –Perquè no els tenia oberts. –Aleshores no té pares? –No. –Vaja. –No puc tindre nom doncs? –Si. –Quin? –Té que elegir vostè. –S’ha de semblar a mi? –Clar. –No puc tindre nom d’arbre o d’animal? –No –Perquè? –Perquè no és ni un arbre ni un animal. –Aleshores em dic Jo. –Jo? –Sí, Jo. –I perquè? –Perquè jo m’assemblo a jo. –Quin nom més estrany. –Perquè? –No sembla un nom. –A no? –No. –I perquè no? –Perquè no és un nom. –Però perquè? –No ho sé. –I doncs? –Et dius Jo. –Es veu que sí. –Ja té nom doncs. –Com et dius tu? –Jo? –No, Jo és el meu nom. –No em dic Jo. –I perquè ho has dit? –No em referia al meu nom. –Com et dius? –Porter. –Et dius Porter? –Si –Quin nom més rar. –El teu també. –Perquè? –Perquè tothom es tindria que dir Jo. –Clar, tothom es com es ell. –Exacte. –Però també deu haver-hi més Porters. –Si? –Deuen haver-hi més portes que vigilar. –Pot ser... –Ens hem de canviar el nom. –No les tinc totes. –No m’has dit que teníem que saber qui érem? –Si. –I doncs? –Bé. –Com? –Jo només sóc porter, no m’identifica res mes. – Té que fer alguna cosa més no? – Doncs no. – No? – No, només vigilo aquesta porta. – I per què? – Per què que? – Per què vigila la porta? – Perquè m’ho van dir. – Qui t’ho va dir? – Els meus pares. – Els teus pares? – Sí, els meus pares. – Vaja. – Tu no en tens de pares? – No, ja t’ho he dit. – Segueixo sense entendre-ho. – Per què? – Perquè tothom té pares. – Doncs jo no. – Puc preguntar una cosa? – Sí. – Segur? – Sí. – Què és el primer que va veure? – Que vaig veure quan? – Quan va néixer. – Jo? – Sí, tu, Jo. – Jo o tu? – Jo de tu. – Què? – Eh? – Què has dit? – Et dius Jo no? – Ah, sí! – No te’n recordaves? – És evident que no. – Bé, que vas veure? – Aquesta porta. – Ara no. – Quan vaig néixer? – Sí. – Aquesta porta. – Aquesta porta? – Aquesta porta. – Quan vas néixer? – Jo? – Sí tu. – Doncs no ho sé. – Com que no ho sap? – No sé quan vaig néixer. – Ah no? – No. – I vas néixer aquí davant? – Sí – Just davant d’aquesta porta? – Sí. – Doncs no et vaig veure. – Però si m’estàs veient. – Ara no. – Ara no em veus? – No, ara si que et veig. – I doncs? – Quan vas néixer no et vaig veure. – Però si m’has vist. – Quan? – Quan he nascut. – Però si m’has dit que no sabies quan vas néixer! – Jo no, però tu sí. – Què? – Eh? – Que has dit? – Que jo no ho sé, però tu sí. – Com vols que ho sàpiga? – Perquè m’has vist. – Quan? – Quan vaig néixer. – Quan vas néixer? – Sí. – Però com vols que ho sàpiga? – Perquè m’has vist. – Quan has nascut vas veure aquesta porta i a mi? – Sí. – I que vas fer? – Doncs vindre cap aquí. – Cap a on? – Cap a la porta. – Cap aquí? – Sí – I que vas fer? – Tocar la porta. – Vas tocar la porta? – Sí. – Doncs no ho recordo. – No ho recordes? – No. – Però si m’has parlat! – Quan? – Quan vaig néixer. – Només t’he parlat ara. – Doncs quan vaig néixer. – Has nascut ara? – Sí, suposo que sí. – Que mentider! – Jo? – Sí tu. –Per què? – És evident que no has nascut ara. – I per què? – Per molts motius. – Quins motius? – Per on començar? – Pel primer. – No ets un nen. – I que? – Doncs que quan neixes, ets un nen. – Ah si? – Sí. – Doncs jo no. – Com que no? – No ho veu? – El que? – Que no soc un nen. – Ara no. – Clar que no. – Però abans ho ha d’haver sigut. – I com ho sap? – Perquè tothom quan neix, és un nen. – Tothom no. – Qui no? – Jo. – En que et bases. – En el que ha passat. – I que ha passat? – Que jo he nascut així. – Vaja. – Ho entens? – Gens. – Jo he nascut home. – Però ningú neix home! – Acabes de veure que sí. – Jo no he vist res. – M’has vist a mi. – Ets ben rar. – Jo? – Sí tu, Jo. – Tu també? – No, només tu. – I per què tu no? – Perquè jo no faig res de rar. – I jo si? – Ets rar tot tu. – Tot jo? – Tot tu. – Perquè no faig el mateix que tu? – Perquè no fas el mateix que ningú. – I per això soc diferent. – No tens nom. – Però si em dic Jo. – Fa res no en tenies. – Perquè fa res he nascut. – No entenc res. – Doncs serà per això. – Que? – Eh? – Què has dit? – Que com que no entens res, no m’entens a mi. – No, no entenc res de tu. – Que malament. – Tu ho has dit. – Vaja. – Fem un repàs. – De què? – De tu. – De mi? – De tu. – A veure. – Has nascut ara. – Sí. – Essent gran. – Sí. – Sense pares. – Sí. – Sense nom. – Ara ja no. – I per què? – Per què que? – Què estàs fent? – Quan? – Ara – Parlar amb tu. – Però per què? – Perquè he trucat a la porta – I perquè has trucat a la porta? – Per entrar. – I per què? – Perquè haig d’entrar. – Per algun motiu? – Per què és el meu camí. – Doncs endavant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: