I lluny, a València

I lluny, a València,
sota la llum de la lluna,
una noia ben plantada
mira a través de la runa.

Travessa l'horitzó
amb la mirada perduda
i una passió que envolta
sa presència abatuda.

Què li passa a la noieta,
que mira al no res?
Què li passa a la noieta,
que res no li fa el pes?

Doncs que sa cor batega
amb gràcia celestial,
ressona per tot arreu
aquesta marxa genial.

I perquè no somriu
si el seu cor ressona?
Que no està feliç
quan sa cançó sona?

Es que no te oient
la seva melodia.
Per ella es de nit
quant encara es de dia.