La poesia...

La poesia s’ha perdut als carrers,
com en els silencis i en el brogit.
s’ha amagat a les coses aparentment lletxes
i aparentment insignificants,
esborrant les meves rimes
amb paraules vulgars i quotidianes.
La poesia s’ha fet paissatge,
memòria i lluita.
Amor, en forma d’empatia
i sexe.
La poesia ha esclatat, i ho ha tacat tot,
com una correguda.
I s’ha fet música contundent
i combat.
La poesia s’ha cansat del blau
i de tu.
del luxe,
dels intel•lectuals,
del papanatisme,
dels premis,
dels actes oficials.
No la trobareu als piscolabis d’estrelles i polítics,
prefereix les coses de debò
i el crit.