La piga

En l'exploració rutinària que el meu dermatòleg em realitzà ara ja fa una colla d'anys, em va descobrir una piga de sospitós orígen situada just al costat del melic. Sempre havia tingut bastantes pigues i per això em vaig posar en mans d'aquest prestigiós especialista, recomanat per un company de la feina. Aquella tarda a la consulta, quan el dr. D me la va localitzar, recordo que va canviar l'expressió de tranquilitat a la que em tenia acostumat i després d'analitzar-la més detingudament em va demanar si m'havia adonat de l'aparició de la piga nouvinguda. No m'hi havia fixat, no acostumava a autoexplorar-me, m'hi vaig obligar cansat de diagnosticar-me malalties infeccioses que al final resultaven no ser res.
-És preocupant doctor?- vaig preguntar alarmat.
-Preocupant no, desconcertant!- va contestar, allargant la mà i acostant-me la lupa digital a la panxa.
-Miri-ho vostè mateix- i em va senyalar una pantalla d'ordinador on es podia veure la petita àrea de pell de la meva panxa ampliada unes 10 o 12 vegades.
La piga, doncs, tenia la mida d'una moneda, era completament rodona i just a sota, com si es tractés d'un tatuatge, i amb lletres ben clares es podia llegir la inscripció ON/OFF.
Després de convèncer el doctor de que no es tractava d'una broma de mal gust, va guardar a l'ordinador les imatges de la insòlita piga amb la intenció d'analitzar-la amb deteniment, i em va donar hora per visitar-me al cap d'una setmana.
-Sobretot no s'ho toqui- va acabar dient. Me la va tapar amb una bena i em va enviar a casa.
Vaig tornar a casa amb una sensació extranya, entre preocupació i sorpresa, i no va ser fins al vespre que no vaig començar a ser conscient de la raresa d'aquell fet. Vaig treure'm la bena i vaig observar-me la piga. Al mirall de casa, i fixant-m'hi molt vaig poder veure clarament la inscripció apareguda sota la piga. ON/OFF?!!? Aquella inscripció donava un aire d'electrodomèstic a la meva panxa!
Sol davant del mirall vaig començar a pensar. Què passaria si premés la nova piga? No s'ho toqui, havia dit el dermatòleg, però a què es referia? No t'ho remenis, com quan et fas una ferida? O m'havia volgut dir clarament que no em premés el "botó"?
La situació em superava per moments i els meus dubtes augmentaven a mesura que intentava trobar la resposta a aquell misteriós fet. Un mateix botó per dues instruccions diferents: ON i OFF, engegar i parar. Què passaria si el premés només un cop? Engegaria o pararia? I el més important de tot, què engegaria o pararia? Era el control manual d'una funció vital que el meu cos ja realitzava automàticament? El procés de digestió? El buidatge de la bufeta? Potser no tenia res a veure el fet de que l'interruptor m'hagués sortit a la panxa amb les funcions vitals que es duen a terme a l'interior de la mateixa, i potser préme'l posava en marxa o aturava altres funcions vitals d'altres parts del cos. I si...? I si aturava tot el meu cos definitivament? No tindria a ningú que em tornés a posar en marxa!
Tots aquells dubtes al voltant de l'interruptor aparegut a la panxa m'aterrien, i poc a poc el tema de la piga em va provocar una angoixa vital que es va manifestar al llarg dels anys amb úlceres a l'estómac, urticàries, períodes de vertígen, tics vàris i una alopècia galopant.
Ara, tot i el meu precari estat de salut, als meus 124 anys encara cap metge s'explica el secret de la meva longevitat i sóc material d'estudi per varis científics especialitzats en el tema. Jo, per si de cas, no els hi he comentat res del meu misteriós interruptor.