Cercador
LA PESTA DELS CONILLS
Un relat de: Antonio Mora VergésNo es tracta de la mixomatosi , malaltia que afecta els conills, causada pel virus Myxoma, popularment coneguda com la pesta del cap gros, que es caracteritza per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.
Observada per primer cop a l'Uruguai a les darreries del segle XIX , el 1950 va ser introduïda a Austràlia, de manera intencionada, per tal d'intentar controlar-ne la població de conills.
El 1952 fou introduïda il·legalment a França, des d'on es va escampar a la resta d'Europa provocant mortalitats de fins al 99% de les poblacions de conills, amb conseqüències ecològiques greus, pels conills i pels seus predadors especialistes, com el linx ibèric.
L’expressió l’escoltava en els meus anys d’infantessa, i l’empraven – amb totes les precaucions - per fer referència als col·lectius MOLT addictes al regim, que aleshores – i ara - tenien TOTS els drets, i CAP deure.
En el món “ real” també els conills han esdevingut una plaga per a l’agricultura en molts indrets de Catalunya :
https://www.agroclm.com/2022/08/17/plaga-de-conejos-sin-precedentes-en-cataluna-que-afecta-a-amplias-zonas-agricolas/
La manca de pluges, l’augment de robatoris - el concepte inclou els robatoris sobre el terreny, i els sobrecostos injustificables en el procés de producció - ,ah!, i ens oblidàvem dels porcs senglars, han convertit l’agricultura, almenys a Catalunya, en una activitat d’altíssim risc.
Els col·lectius als que es referien com “ la pesta dels conills”, estaven, estan i estaran pels segles dels segles, gaudint a cor que vols de la “ res pública”.
El pitjor però, és que NO HI HAN perspectives de canvi, oi?.
Observada per primer cop a l'Uruguai a les darreries del segle XIX , el 1950 va ser introduïda a Austràlia, de manera intencionada, per tal d'intentar controlar-ne la població de conills.
El 1952 fou introduïda il·legalment a França, des d'on es va escampar a la resta d'Europa provocant mortalitats de fins al 99% de les poblacions de conills, amb conseqüències ecològiques greus, pels conills i pels seus predadors especialistes, com el linx ibèric.
L’expressió l’escoltava en els meus anys d’infantessa, i l’empraven – amb totes les precaucions - per fer referència als col·lectius MOLT addictes al regim, que aleshores – i ara - tenien TOTS els drets, i CAP deure.
En el món “ real” també els conills han esdevingut una plaga per a l’agricultura en molts indrets de Catalunya :
https://www.agroclm.com/2022/08/17/plaga-de-conejos-sin-precedentes-en-cataluna-que-afecta-a-amplias-zonas-agricolas/
La manca de pluges, l’augment de robatoris - el concepte inclou els robatoris sobre el terreny, i els sobrecostos injustificables en el procés de producció - ,ah!, i ens oblidàvem dels porcs senglars, han convertit l’agricultura, almenys a Catalunya, en una activitat d’altíssim risc.
Els col·lectius als que es referien com “ la pesta dels conills”, estaven, estan i estaran pels segles dels segles, gaudint a cor que vols de la “ res pública”.
El pitjor però, és que NO HI HAN perspectives de canvi, oi?.
Comentaris
-
Conseqüències ecològiques. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 04-01-2023 | Valoració: 10
Hola! Bona vesprada, Antonio:
Et comento que et dono les gràcies per haver-me llegit el meu relat “Història de Cuevas de San Marcos”.
Cap relataire, m'ho comenta com ho fas tu. Posant com a títol del comentari: Crònica històrica. Benvingut.
Em poses un enllaç. Et dones les gràcies per posar-lo en el teu blog de “TRIBUNA”.
Això sí que és superar-se.
Però no em dius que t'ha semblat el meu relat. Quina cosa més rara!
Ja me'n diràs coses, què t'ha semblat.
Cordialment.
Respecte a aquest relat teu, està molt interessant tota la seva intenció. La pesta dels conills, ha estat sempre una tremenda acció per a tothom.
l´Autor

6807 Relats
1083 Comentaris
5129444 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESSALADORES. PODEN SER UNA SOLUCIÓ PER COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC?.
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT JOSEP. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA
- IN MEMORIAM. FÀBRICA J & M DURAN S.A. TERRASSA
- BÓIXOLS. ABELLÀ DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ
- CATALANS QUE CAL REHABILITAR. BARTOMEU AGUSTI VERGÈS. AUTOR DE LA CASA DELS NASSOS D’OLOT, SEU DE LA DELEGACIÓ DEL C.O.A.C GARROTXA-RIPOLLÈS.
- TORRE DE CAN TORRENT DE MAR. SANTA SUSSANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. EL PONT DE SUSQUEDA. LA SELVA
- DEIXAR MORIR O EL MÈTODE ERDOGAN.
- ELS EFECTES DE LA QUIMIOTERÀPIA
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS SOBIRÀ
- SANT BALDIRI DE TABALLERA/TAVELLERA. PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRA.
- LA SANITAT PÚBLICA ESTÀ EN ALMONEDA.
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA
- LES MORTS (IN)EVITABLES