La perrruquera

De petit, sempre m'havia intrigat el fet que les dones passessin tanta estona a la perruqueria, amb el cap ficat dins d'aquells enormes assecadors, mirant revistes del cor i comentant en veu bén alta les xafarderies de l'aristocràcia i dels famosos.

I és que nosaltres, els homes, tan sols anavem …a la barberia. Allà no n'hi havia d'assecadors, perquè ningú no et rentava el cap. Allà hi havia navalles i brotxes d'afaitar, màquines per tallar els cabells, pintes i estisores, ampolles de floid, …..

Però heus aquí que un bon dia, les barberies es van convertir en …perruqueries per a homes. I llavors vaig començar a entendre perquè les dones hi anaven tan sovint, a la perruqueria: hi anaven a rentar-se el cap!

I ara, per fi, als homes també ens renten el cap.

Ara, quan vaig a la perruqueria, després d'esperar-me una estona, em fan passar al rentacaps, una andròmina ben incòmode per cert, amb el cap penjant enrera tota l'estona, que només d'asseure-m'hi ja penso en l'esforç que hauré de fer en acabat per aixecar el cap.

Però de sobte, i trencant aquest pensament, sento la dolça veu de la perruquera que em pregunta -Que crema l'aigua? -No què va, així està bé, -contesto encantat, encara que m'estigui escaldant el cap.

Llavors, les seves mans suaus de perruquera experta comencen a bellugar-se per entre els meus cabells humits, amunt i avall, en totes direccions. Em posa una mica de sabó -Aquest sí que és fresc, penso, i ella segueix amb el massatge. Ah, si sabéssiu quin plaer sento quan els seus dits delicats em premen suaument els polses, i després baixen un xic cap a darrera l'orella, per tornar-se a enfilar a poc a poc cap amunt, com una enredadera que creix pel meu cap i m'envolta, m'envolta, …

Però aquest plaer és efímer, molt efímer i al cap d'uns instants, la perruquera deixa de magrejar-me el cap i em diu, -Ja pot passar a la cadira del mig.

Llavors, sè que ha arribat l'hora de fer un esforç sobrehumà per poder aixecar la testa i, ensopit, em dirigeixo cap a la cadira del mig, on ja m'espera l'estilista amb les tisores a les mans.

Mentrestant, la perruquera ja m'ha deixat per un altre. -Que crema l'aigua? -sento que li diu.

(segons una idea d'en Paco M.)