la pedra i la goja

Tercer poema de la coproducció " PLUJA and CAPDELIN "
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Vaig néixer en un instant sensual
dins d´un volcà.

Per una esquerda d´amor embogit
un polsim d´aire gèlid
em va cristallitzar i convertir
en una pedra perpètuament clavada
en un dit de la teva mà.

I tu, goja, noia d´aigua,
que vius en caus de gorgues
i glaceres,
pregues al teu déu
que pari la pluja, aviat t´ofegaràs
en el teu propi element.

Jo, en el cor mort
del dit de la teva mà, voltejat
de cucs de records malguarits,
seguiré brillant eternament.

Tu parles entre somnis,
jo somio entre paraules.
De sota una capa de calabruix
m´arriben veus d´altres fades...