La Patatona

La Patatona

Aquesta era una història que explicava la meva avia, la senyora Pepita, sense cap mena de rubor, i la veritat és ben curiós, doncs en canvi per a d'altres coses la dona si que trobava que calia guardar les formes. Bé, no és la meva intenció valorar-la, simplement passaré a explicar l'historia.
El cas és que la meva avia, pobre dona, ja arribada la jubilació, després d'anys i anys lluitant per treure endavant tota sola als seus dos fills, després de la tràgica mort del meu avi, va decidir viure tot el que de jove no havia pogut. Menjar bé i en abundància a llocs com El rey de la gamba, marxar de festa pel xino i d'altres llocs de mala reputació o passar dies a casa de desconeguts a Sitges o llocs de costa divertint-se com una joveneta. I és clar, a la seva edat els excessos es paguen. Després a les seves post-farres era la meva mare qui havia de tindre cura d'ella fins que tornava a estar en condicions per seguir la festa.
Doncs segurament és en una d'aquestes ocasions on comença aquesta història. La meva avia va visitar al metge per algun tipus de problema intestinal, no em pregunteu ara mateix quin, doncs la meva memòria no dona per tant, però imagino que alguna cosa així com una època de restrenyiment. El doctor, després d'escoltar-la explicant els símptomes va receptar-li uns supositoris. Ella, poc avesada a visitar als metges li va preguntar com es subministraven i el metge, a una època on fins i tot els metges tenien cert rubor li va dir que pel foradet, imagino que fent algun tipus de gent. Entès el sistema la meva avia va agafar la recepta i va anar cap a la seva farmàcia a buscar-los. Va comprar un paquet i sense esperar més es va posar el primer.
I llavors es veu que va començar a repetir "Ai quin mal! ai quin mal!" Tant que al final els meus pares van trucar al metge per tal que vingués a casa. L'home va arribar i quan va entrar a l'habitació de l'avia se la va trobar enfurismada.

-Doctor, això que m'ha donat és una merda!
-Que no li han anat bé? -preguntà el metge intentant ser complaent.
-Doctor això és una merda, no m'ha fet res i a més m'han fet molt de mal!
-Però dona... com que li han fet mal? On li han fet mal?
-Doncs on ha de ser... Aquí, a la patatona!

Es veu que ni la meva mare, que encara no entenia gaire bé el català i que tenia un gran respecte a la seva sogre no va poder aguantar el riure. La pobre dona havia errat a l'hora d'escollir el foradet per posar-hi el supositori, podeu imaginar.