Cercador
la paraula...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
la paraula, per a mi
també és una medecina natural
que guareix mentalment el jo
protegint cada vers de mals incomprensibles
per esdevenir finalment com a poema
necessito aquest aire poètic que respiro...
la calma
creada biogràficament
traspassa qualsevol dolor involuntari
i provoca situacions plaents d'inspiració
i el caliu que s'engendra
amb la mirada dels ulls
quan llegim allò que s'ha produït conjuntament amb el talent,
ja fa que tot tingui un sentit esplèndid a la vida,
en la vida
i en la pròpia vida de cadascú, si ho desitja
tothom té dret a equivocar-se,
a rectificar,
i diria que també
a escriure allò que vulgui, quan vulgui i on vulgui
i la paraula, ben ferma,
continua essent una medecina natural
que respira, com jo, un aire poètic incomparable
----------------------------------------
dedicat a tots els relataires que m'han ofert el seu suport psicològic per parlar de les pors que m'empresonen...
gràcies a
joan g.pons, xantalam, mercè bellfort, nócnera, joandemataro, epicuri, jeremias soler, llorenç garcia i llamp!
i també a aquells que s'hi puguin afegir
Comentaris
-
Hola Marc...[Ofensiu]Annalls | 06-01-2013
...em dic Anna i no fa massa que estic aquí. Perdona que t'ho pregunti directament, tens agorafòbia, la malaltia de la por? EN aquest cas et podria ajudar i molt. Jo n'he sortit i els meus companys també, si no del tot un bon tros al menys.
Una abraçada
Anna -
De res[Ofensiu]Llorenç Garcia | 03-07-2010 | Valoració: 10
Les paraules de vegades són fulles tallants o de vegades mans terapèutiques. Si els nostres mots et van ajudar a alleujar algun doloret de l'ànima, benvinguts siguen.
Cuida't molt, Marc.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871968 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.