la paraula...

Un relat de: Marc Freixas

la paraula, per a mi
també és una medecina natural
que guareix mentalment el jo
protegint cada vers de mals incomprensibles
per esdevenir finalment com a poema


necessito aquest aire poètic que respiro...

la calma
creada biogràficament
traspassa qualsevol dolor involuntari
i provoca situacions plaents d'inspiració

i el caliu que s'engendra
amb la mirada dels ulls
quan llegim allò que s'ha produït conjuntament amb el talent,
ja fa que tot tingui un sentit esplèndid a la vida,
en la vida
i en la pròpia vida de cadascú, si ho desitja


tothom té dret a equivocar-se,
a rectificar,
i diria que també
a escriure allò que vulgui, quan vulgui i on vulgui


i la paraula, ben ferma,
continua essent una medecina natural
que respira, com jo, un aire poètic incomparable


----------------------------------------


dedicat a tots els relataires que m'han ofert el seu suport psicològic per parlar de les pors que m'empresonen...
gràcies a
joan g.pons, xantalam, mercè bellfort, nócnera, joandemataro, epicuri, jeremias soler, llorenç garcia i llamp!

i també a aquells que s'hi puguin afegir

Comentaris

  • Hola Marc...[Ofensiu]
    Annalls | 06-01-2013

    ...em dic Anna i no fa massa que estic aquí. Perdona que t'ho pregunti directament, tens agorafòbia, la malaltia de la por? EN aquest cas et podria ajudar i molt. Jo n'he sortit i els meus companys també, si no del tot un bon tros al menys.
    Una abraçada
    Anna

  • De res[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 03-07-2010 | Valoració: 10

    Les paraules de vegades són fulles tallants o de vegades mans terapèutiques. Si els nostres mots et van ajudar a alleujar algun doloret de l'ànima, benvinguts siguen.
    Cuida't molt, Marc.

  • Jo m'hi afegisc, si pot ser[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-06-2010 | Valoració: 10

    La paraula segons la psicoanàlisi és la mare de la salut mental, tots tenim un nus o formem un nus de tres simptomes que formem amb allò imaginari, els significats, allò simbòlic, els significants i allò real, l'inefable, i és un símptoma que pren les paraules per a sobreviure i si sobreviu el símptoma ben portat per una bona tasca de lectura, o d'escriptura o de creació artística és quan l'individu pot aconseguir la seua normalitat mental, en base a la seua faena i al seu gaudi i desig, és a dir amb la seua satisfacció en l'art i la literatura i la creació.
    Bé et deixe per hui i t'haig de dir que has encertaat molt, molt bé en la teua manera de veure la realitat, ets intel·ligent, i amb la teua literatura mai no cauràs en la tristor, tot i que de vegades tots hi caiguem, perquè la tristor i la joia són necessàries per a gaudir de la vida, però en la anormalitat no cauràs perquè hauràs guanyat la batalla o el joc, o l'amor a la literatura o a la creació artística o cultural en base al teu treball i si hi caus doncs prompte eixiràs.

    Salutacions de Vicent i t'encoratge a que no deixes mai d'escriure i que entre tots aconseguim salvar i mantenir aquesta pàgina de literatura que ens dóna a tots els lletraferits ganes de treballar amb la nostra llengua i cultura i el que és més importants en temes universals com l'amor, la bogeria, la política, la cultura, l'art, la informàtica, la ciència, etc. i no ens dediquem a mirar-nos el melic, i si ens el mirem sabem que el més important és la normalitat de la nostra producció i aconseguir el desig, el tan anhelat desig de seguir vius i creant.

    Vinga una abraçada feliç i amb molt de seny des de la meua ciutat València.


    Vicent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.