La papallona

Una petita papallona: senzilla, alegre, juganera
Un fanal enmig de la nit: una llum aparentment esperançadora.

La papallona acaba morint cremada per un engany. Però... és el fanal qui l'ha enganyada? O bé ha sigut ella mateixa?

El pobre fanal potser la cridava, la advertia que no ho fes, que no hi havia res dins seu que valgués la pena, però ella no el sentia (o potser no la escoltava). I ara el fanal plora trist el seu funeral de fang.

(Perdoneu per la paranoia, només volia reflexionar sobre el text des d'un altre punt de vista)

Gràcies per escriure, Capdelín

i mai més ben dit... com sempre ne em deixa de sorprendre la teva facilitat de paraula. m'agradat moltissim que atraves d'una papallona, una situacio natural que a simple vista pensem: "pobreta que n'es de tonta, però que no ho veu?" el lector/a (al menys jo...) es sent identificat! quants cops, penso que incontables (i els que ens queden, tot s'ha de dir) ens han dit: "vigila aquest noi/a" o "no m'agrada que vaguis amb aquesta gent"... i nosaltres cegats per la llum , la llum que despren aquella persona o persones hem seguit i tornat i vinga... fins que al final que que el globus s'infles d'il·lusions i aparences, xof! cau i esclat! els somnis no maten però destrosen!
-> cuidat i guiat per l'instin escoltant a la nit!