Cercador
LA NOUVELLE ÉGLISE DE SANTA MARIA DE ROSES, L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Dolors Costa retratava l’església ‘nova’ de Santa Maria de Roses, a l’Empordà sobirà, Girona.
Llegia que després del setge de la Guerra Gran (1793-95), la població medieval de Roses situada a l'interior de la Ciutadella, fou definitivament abandonada. Això – i els diners d’Amèrica - van permetre el desenvolupament del raval que havia anat creixent extramurs, situat vora el port a tocar de la riera dels Ginjolers. Per la destrucció soferta a la basílica romànica i la deserció de la comunitat monàstica a causa dels bombardeigs i altres efectes de la guerra, es decidí la construcció d'un temple parroquial fora de la ciutadella, al centre del nou nucli urbà.
L'església fou projectada per Antonio López Sopeña l'any 1794. Les obres comencen el 29 de juny de 1795, i l'església es consagra un any després, exactament el segon diumenge d'octubre del 1796.
L'any 1803, Francisco Soriano fa un informe sobre la solidesa dels fonaments i estructures.
L’ANY 1815, el mestre d'obres Llorenç Rovira hi fa algunes reparacions.
L'any 1853 s’endega el projecte de reforma i ampliació de l'arquitecte empordanès Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), qui dissenya la portalada inspirant-se evidentment en la Porta de Mar, renaixentista, de la Ciutadella de Roses.
L'any 1936 en els dies que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE II REPUBLICA ESPAÑOLA, l'església es saquejada i serveix com mercat i magatzem públic.
Posteriorment es rehabilitarà l'interior de la nau (1950) i es reconstruirà l'Altar Major amb la mateixa taula anterior (1950).
De l'any 1959 al 1963 es construeix una nova sagristia al solar de l'antic cementeri. Al 1980 es refà tota la teulada.
De l'any 1992 al 1993, coincidint amb el bicentenari de l'església s'endega un primera fase de remodelació que afecta totes les façanes i cobertes.
L'any 1995 es reprèn la segona fase i es remodela tot l'interior. El 8 de abril de 1995 es dedica el nou Altar.
Llegia que després del setge de la Guerra Gran (1793-95), la població medieval de Roses situada a l'interior de la Ciutadella, fou definitivament abandonada. Això – i els diners d’Amèrica - van permetre el desenvolupament del raval que havia anat creixent extramurs, situat vora el port a tocar de la riera dels Ginjolers. Per la destrucció soferta a la basílica romànica i la deserció de la comunitat monàstica a causa dels bombardeigs i altres efectes de la guerra, es decidí la construcció d'un temple parroquial fora de la ciutadella, al centre del nou nucli urbà.
L'església fou projectada per Antonio López Sopeña l'any 1794. Les obres comencen el 29 de juny de 1795, i l'església es consagra un any després, exactament el segon diumenge d'octubre del 1796.
L'any 1803, Francisco Soriano fa un informe sobre la solidesa dels fonaments i estructures.
L’ANY 1815, el mestre d'obres Llorenç Rovira hi fa algunes reparacions.
L'any 1853 s’endega el projecte de reforma i ampliació de l'arquitecte empordanès Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), qui dissenya la portalada inspirant-se evidentment en la Porta de Mar, renaixentista, de la Ciutadella de Roses.
L'any 1936 en els dies que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE II REPUBLICA ESPAÑOLA, l'església es saquejada i serveix com mercat i magatzem públic.
Posteriorment es rehabilitarà l'interior de la nau (1950) i es reconstruirà l'Altar Major amb la mateixa taula anterior (1950).
De l'any 1959 al 1963 es construeix una nova sagristia al solar de l'antic cementeri. Al 1980 es refà tota la teulada.
De l'any 1992 al 1993, coincidint amb el bicentenari de l'església s'endega un primera fase de remodelació que afecta totes les façanes i cobertes.
L'any 1995 es reprèn la segona fase i es remodela tot l'interior. El 8 de abril de 1995 es dedica el nou Altar.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.