La nit estrellada (Somnis de nit, colors amb desig)

El cel està estrellat,
i amb el clar de lluna difuminat.
Algun planeta que s’ha amagat,
i algun cometa que ja ha passat.
Formes geomètriques pots dibuixar,
de cada angle un estel penjat,
fent un cartell a dalt del cel,
per pintar-lo amb el dit o algun pinzell.
Buscant imatges o potser lletres,
descobrint somnis, escrits de poetes.
I la gran bola, segueix cremant,
vulguis o no, va escalfant.
També engresca aquest paisatge,
fent de la vida un bon viatge.
Cançons de bressol, històries d’amor,
contes de fades, paraules del cor,
dites escrites, llegendes transcrites,
astres amb llum, misteris del fum.
La nit no s’apaga, el sol si l’amaga,
colors que divaguen, o que afalaguen.
Retraten, constaten, rescaten, i porten,
volen i plouen, brillen i es mouen.
O dormen, o ballen, qui sap si treballen,
potser es banyen, però no enganyen.
Elles ja cauen, també s’apinyen,
i els seus ullets potser ja guinyen.

“Somnis de colors, nits sense plors,
estels, sols i llunes, desitjos millors!!”

Abril 2011