La nena

Un relat de: Cinta Pons Domingo
Em va despertar un soroll sord i repetitiu, com d’un martell picant. Em vaig incorporar en la foscor; semblava venir de l’altre banda de la paret. Darrera el capçal del meu llit hi havia la cuina dels veïns, una parella russa amb una nena que s’havien traslladat feia poc. Enmig del brogit em va semblar sentir una veu aguda, infantil. Quan em tornava a endormiscar, un fort cop a la paret em va sobresaltar. Al meu despertador només li quedaven tres hores de compte enrere, així que em vaig posar les xancletes i vaig anar decidit a trucar els veïns.

Enmig de la penombra del passadís, la nena russa seia al terra en pijama, Il•luminada per la claror de la lluna que entrava pel celobert i bressolant una nina despullada. La nena va aixecar el cap i em va mirar sense expressió en la seva cara pàl•lida. Aleshores va alçar el seu bracet prim i amb el dit índex va fer un gest resseguint-se lentament el coll, dibuixant una línia imaginària que em va glaçar la sang...

Vaig tornar a dintre, no sé si per por o perquè mai m’ha agradat ficar-me en les vides dels altres. L’endemà, en tornar de la feina, davant la porta de l’edifici hi havia policies i una ambulància. Una dona amb uniforme sortia en aquell moment portant de la mà la nena russa, no sé si la protegia o la retenia. La nena encara estrenyia contra el seu pit la nina despullada i bruta. En passar pel meu costat em va mirar, i la seva mirada no era d’espant ni de dolor, ni tan sols de sorpresa. La van fer entrar al cotxe de policia. Aleshores, darrere els vidres, vaig veure un ampli somriure, quasi una riallada, en la cara bruta de la nina.

Comentaris

  • Un clàssic que t'atrapa.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-11-2013

    Un relat esfereïdor, en un perfecte clima de terror clàssic amb la presència de la nena, que deriva al de fenòmens paranormals quan és la nina la que fa la rialla. Deixa tots els interrogants oberts: què ha passat, qui és la nena, quina participació té la nina en tot plegat... Un bon relat per seguir-hi pensant hores després. Un clàssic que t’atrapa.

  • Inquietant[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-11-2013

    Posar rostre de nena a la maldat... és realment terrorífic. I l'ambigüitat buscada, no sabem del cert si la criatura ha estat autora o víctima de no sabem ben bé què però que segur que deu ser terrible.

  • Quin misteri![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 14-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat verdaderament aterridor. Em deixes amb molts interrogants. Et felicito i et desitjo sort en la convocatòria :)
    Edgar

l´Autor

Cinta Pons Domingo

1 Relats

3 Comentaris

630 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor