Cercador
La Necròpolis del Ceuró
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan la visitàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur , i l’Antonio Mora Vergés, vaig tenir clar que calia reivindicar la figura i l’obra de Joan Serra Vilaró, [Cardona, Bages, 1879 — Tarragona, 1969 ]; el que serà reconegut com fill predilecte i medalla d'or de la vila que el va veure nàixer, estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat de prevere el 1902; va destacar però, per ser un del pioners en l’arqueologia de la Catalunya central. Les seves diverses excavacions i els seus corresponents estudis li valgueren el nomenament de director del Museu Arqueològic Diocesà de Solsona, l’any 1907, càrrec que va mantenir fins al 1925. Paral•lelament fou nomenat delegat director de la Junta Superior d’Excavacions de Madrid. La seva importància com a arqueòleg el portà a realitzar més de dues-centes excavacions a la Catalunya central, entre les quals ; el poblat ibèric del Vilaró d'Olius, o el Castellvell de Solsona, i descobriment a Navès del primer forn de terra sigillata hispànica.
El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927); el llibre fou editat pel Museu de Solsona – enlloc de l’ institut d’Estudis Catalans – perquè Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978), i Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974), menystenien l’obra de Mossèn Serra Vilaró, que no tenia la ‘seva preparació tècnica’. El temps acaba posant a tothom al seu lloc .
En la segona dècada del segle vint, el Museu Diocesà de Solsona fou considerat com un dels més importants i avançats de Catalunya, i àdhuc del món.
Amb aquesta experiència afrontà l’etapa tarragonina, centrada en el Museu de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. L'any 1929 començaren les obres del nou museu monogràfic que finalitzaren el 18 d'octubre de 1930. El resultat connectava el conjunt arqueològic, que llavors es posava al descobert, amb l'edifici i les instal•lacions del museu.
Pel que fa a la seva trajectòria, des de ben aviat fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1907), de la Real Acadèmia de la Historia de Madrid (1914). Des de l'any 1915 era delegat-director de la Junta Superior de Excavaciones de Madrid, primer per a Solsona i des de 1925 per a Tarragona. A partir de 1933 fou membre de l'Institut Imperial d'Arqueologia de Berlin i des del 1942 membre de la Pontificia Academia Romana di Archeologia. En el període entre 1941-1947 exercí com a comissari local d'Excavacions Arqueològiques a Tarragona, col•laborador del Museu Arqueològic de Tarragona (1943), president de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona (1943-1946) i conseller vitalici de l’ Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1951). L'any 1950 rebé la creu d'Alfonso X El Sabio.
El 1949 l'alcalde de Tarragona Enric Olivé Martínez es féu ressò del sentir dels tarragonins i en proposà el nomenament com a fill adoptiu. Morí a Tarragona el 27 d'octubre de 1969 i demanà ser enterrat en els terrenys de la Necròpolis Paleocristiana, que ell mateix havia excavat anys abans.
Solsona té – al nostre entendre – un deure pendent amb Joan Serra Vilaró, que rebria el reconeixement de fill adoptiu de Tarragona, Bagà i Solsona, i el de fill predilecte de Cardona.
El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927); el llibre fou editat pel Museu de Solsona – enlloc de l’ institut d’Estudis Catalans – perquè Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978), i Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974), menystenien l’obra de Mossèn Serra Vilaró, que no tenia la ‘seva preparació tècnica’. El temps acaba posant a tothom al seu lloc .
En la segona dècada del segle vint, el Museu Diocesà de Solsona fou considerat com un dels més importants i avançats de Catalunya, i àdhuc del món.
Amb aquesta experiència afrontà l’etapa tarragonina, centrada en el Museu de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. L'any 1929 començaren les obres del nou museu monogràfic que finalitzaren el 18 d'octubre de 1930. El resultat connectava el conjunt arqueològic, que llavors es posava al descobert, amb l'edifici i les instal•lacions del museu.
Pel que fa a la seva trajectòria, des de ben aviat fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1907), de la Real Acadèmia de la Historia de Madrid (1914). Des de l'any 1915 era delegat-director de la Junta Superior de Excavaciones de Madrid, primer per a Solsona i des de 1925 per a Tarragona. A partir de 1933 fou membre de l'Institut Imperial d'Arqueologia de Berlin i des del 1942 membre de la Pontificia Academia Romana di Archeologia. En el període entre 1941-1947 exercí com a comissari local d'Excavacions Arqueològiques a Tarragona, col•laborador del Museu Arqueològic de Tarragona (1943), president de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona (1943-1946) i conseller vitalici de l’ Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1951). L'any 1950 rebé la creu d'Alfonso X El Sabio.
El 1949 l'alcalde de Tarragona Enric Olivé Martínez es féu ressò del sentir dels tarragonins i en proposà el nomenament com a fill adoptiu. Morí a Tarragona el 27 d'octubre de 1969 i demanà ser enterrat en els terrenys de la Necròpolis Paleocristiana, que ell mateix havia excavat anys abans.
Solsona té – al nostre entendre – un deure pendent amb Joan Serra Vilaró, que rebria el reconeixement de fill adoptiu de Tarragona, Bagà i Solsona, i el de fill predilecte de Cardona.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=822073445)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS