La natura

Un relat de: julieta_92

La natura brilla
com el sol,
el paisatge
de la muntanya,
els ocells com canten,
l'aigua del riu,
és el soroll de la natura.

Estàs allà llegint
la vida de la natura
i els animals
del bosc.

És un lloc mol bonic
per respirar aire bona,
m'agraderia estar
allà jo amb un noi.

Comentaris

  • M'agradaria ser aquest noi[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-12-2006

    sentir entre muntanyes, entre rius, arbres, llacs, ocells enraonant el seu cant, la claror tranquil.la de la natura.

    Lèvingir

  • Ostia![Ofensiu]
    Arbequina | 01-07-2006

    Quin poema...
    M'ha agradat, és molt directe. Sols que, desgraciadament, el final és massa directe (pel meu gust, és clar): m'agradaria estar amb un noi. No sé, m'ha fet riure (vull dir que m'ha sortit una rialla infame). Estas parlant afalagadorament de la natura i de sobte treus a col·lació el tema amorós (o no), però queda, com a final, una miqueta forçat.
    En fi, oblida aquesta minicrítica que només es refereix al final. El poema esta força bé, m'ha agradat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • RainBow_CoLouRs | 22-01-2006

    Estimada natura que t'inspira a aquesta deliciosa poesia :D

    Felicitats!

    Segueix escrivint ;P

  • MMMMMMMMMMM!!!!!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 20-12-2005

    La natura!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: