Cercador
L'asaig de panderetes
Un relat de: julieta_92Quan arriba el dimarts
tenim asaig de panderetes
a dos quarts de nou,
semblava que tenia ganes
de ploure.
Sempre trigan
ha venir la Marta
i la Lidia.
Aquell moment
començava ha ploure
molt que no es
podia ni sortir
al carrer.
A l'hora de assajar
totes estavem series
i consentrades,
la Lidia
no parava de mirar
a nosaltres.
La meva germana Marta
em bé a biscar-me
jo allà mirant-la
amb la cara de vergonya,
la Marta i jo
no s'haviem si anar
a peu ho amb cotxe.