L'asaig de panderetes

Quan arriba el dimarts
tenim asaig de panderetes
a dos quarts de nou,
semblava que tenia ganes
de ploure.

Sempre trigan
ha venir la Marta
i la Lidia.

Aquell moment
començava ha ploure
molt que no es
podia ni sortir
al carrer.
A l'hora de assajar
totes estavem series
i consentrades,
la Lidia
no parava de mirar
a nosaltres.

La meva germana Marta
em bé a biscar-me
jo allà mirant-la
amb la cara de vergonya,
la Marta i jo
no s'haviem si anar
a peu ho amb cotxe.