La muntanya verda amb llibreries (Somni dels noranta)

Mariana estimada. Com te campes? Ja tenia moltes - però moltes - ganes de fer una xerradeta amb tu.
Mai diries el somni que vaig tenir fa quants anys. Si m'ho permets, el te contaré.

Servidor es trobava en terreny muntanyós i verd. Hi havia en aquest indret unes quantes llibreries. Jo me passejava per una escala i em donava sa mà un senyor ( no s'assemblava a cap conegut meu) major i bona corpulència i aspecte immillorable.
Vam passar per una casa que per allà tenien els seus pares. Novament hem de pujar una escala. Aquell home m'obre unes barreres i entra. Al pocs instants torna per dir-me que ell no pot anar a casa dels seus progenitors.
Jo,Mariana,en aquest precís moment sent necessitat d'adquirir un llibre determinat amb les fulles que siguin d'argent i la coberta daurada.
Em donen unes claus per obrir una porta. I mai diries on me trob. Doncs ni més ni menys que a la rectoria del meu poble mallorquí. Sent a Mossèn Miquel -el rector- preguntant qui és. Li dic que som jo. I em replica: No fas feina?
La pregunta no em fa gaire gràcia i me sent molest.
A l'entrada de la casa veig una làmpara de nit ben parescuda a la que hi havia a casa quan jo era menut i amb els meus pares habitavem a l'estranger.
La làmpara està encesa i sa llum m'enlluerna; la qual cosa fa que me desperti en aquest moment. Ni muntanya verda, ni llibreria, ni rectoria. Sols un somni com qualsevol altre.