La mort

Un relat de: Airin

La mort és
com aquella sogra que no vols veure mai.
Li dius, avui no, diumenge que ve,
i et ve un dimarts.
Amb una plata plena de macarrons,
gratinats,
per a quatre persones.
Penses, ja n'hi ha prou,
això s'ha d'acabar, n'estàs tip.
I tot i així, te'ls menges.

Comentaris

  • uauauau!!!![Ofensiu]
    Capdelin | 17-03-2005 | Valoració: 10

    m´has sorprès!... aquest tema tan poc tocat, el de la MORT... que quan es toca te´l presenten amb unes pinzellades tètriques, terrorífiques... i tu ens el presentes amb certa simpatia, amb ironia, amb un paral-lelisme tradicional però suau i fins i tot humorístic...
    Què es pot fer davant de la idea de la mort = espantar-te, tremolar, morir-te...? què aconseguiràs amb això? amargar-te... si no pots fer-hi res... potser el millor és oblidar-te d´ella o com fas tu... riure- te´n... i veure-la com una cosa més de la vida humana...
    m´ha encantat la seva brevetat, i la imatge de la plata de macarrons per a quatre... i el final, meravellós..." i tot i així... te´ls menges!"
    felicitats... m´has fet passar uns minuts molt agradables... no paris d´escriure... i canvia de plat = tants macarrons no poden ser bons i més fets per aquella cuinera inoportuna! ja ja ja
    un petó i una abraçada immensa!