La meva petita flor

En un paisatge gris,
sota un cel permanentment ennuvolat,
caminava amb el pas feixuc,
la mirada perduda i el desig escàs.
Però un bon dia, sense saber per què,
vaig ajupir-me i separant l'herba resseca i erma,
vaig descobrir un flor.
Una flor de color imprecís i d'aroma punyent.
La meva avidesa m'empenyia a collir-la.
Però no ho vaig fer, i ara és allà,
entremig dels matolls insuls.
Només jo sé que l'he vist,
només ella sap del meu anhel.
I ara els dies són clars,
i l'aire inundat del subtil perfum
que aquella petita i tremolosa flor
emana tan sols per a mi.
Només jo en sé el seu nom ...
i només tu saps que el sé