Només tu...

Perquè només tu m'escoltis,
les paraules, sovint, s'han esvaït,
i més enllà de pronunciar-les,
m'he guardat cada mot...

Perquè només tu m'entenguis,
he decidit marxar lluny de mi,
per retrobar-me, quan torni,
plena de tu...

Perqquè només tu em recordis,
he esborrat totes les empremptes
i he recordat fer l'amor a les palpentes
mentre oblidava el meu nom...

Perquè només tu m'estimis,
he abraçat el temps per deturar-lo,
he pactat amb la mort
i he fet les paus amb la vida...

Perquè no m'oblidis mai,
he construit un petit vaixell de paper
perquè en ell pugui viatjar
el millor de nosaltres mateixos...