Cercador
La meua rosa
Un relat de: hipòlit- Compartir:
La nit m'envoltà,
la més fosca
i tenebrosa.
La meua ànima,
d'ella presonera es trobà.
Era objecte jo
de la pitjor dissort:
el vil corcó fort
em trepanà,
em negà l'evolució.
L'aurora el dia anuncià.
Davant de la llum, fugí el corcó.
Lliure del repugnant dictador
que m'ofuscà,
la claror alliberadora m'envoltà.
Llavors la vaig veure,
sobre el verd mantell
de la fecunda vall,
es dreçà excelsa
oferint-me lleure.
Entre els seus pètals,
de purpuri color,
em donà calor.
Amb cura guarí
la meua trepanada pensa.
La rosa, exultant,
se m'obrí,
i en ella descobrí
un món interior,
que bategà al meu voltant.
Tenir cura d'ella,
ajudar-la jo volguí.
També jo sentí
els seus gojos i penes.
Els meus ja eren d'ella.
Milers de flors,
a quina més captivadora
pinten la vall encisadora
Però sol aquesta rosa
calma els meus dolors.
Junt amb la meua rosa
no soc poruc
del cuc malastruc,
que aguaita en la foscor,
perquè tinc l'ànima lluminosa.
Hipòlit
l´Autor
8 Relats
3 Comentaris
6328 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Hipòlit és una figura del passat.Era un jove que vivia als anys 80. Durant aquesta època va escriure una sèrie de relats i poesies que expresaven el neguit de la seua ànima. Aleshores no hi era Relats en Català i quets escrits van anar a parar a alguna carpeta que es va oblidar en algun calaix pac utilitzat. Tot endreçant els calaixos de l'existència, sota la catifa de la pols del temps s'han descobert aquests escrits que portem en aquesta terra de relats amb l'esperança que revifen. Tanmateix, d'Hipòlit no tinguem notícies certes i dubtem seriosament que continue viu en qualsevol lloc.