Coltort, cara d'ovella i urpes de llop.

Un relat de: hipòlit

(O de com un ratolí,
al foradar la terra,
diu ser més fort que pedra.)

En la foscor amaguem
la nostra desgràcia,
la nostra perplexitat,
la nostra esterilitat.
Mentre la cara llavada,
el somriure als llavis,
la felicitat al semblant.

Som de la genètica
una equivocació,
un fracàs de natura.
Som com una estella
clavada a l'univers.
Som com pústula pudent
en l'epidermis del món.

La bambolla esclata,
l'esberla despresa ix,
l'esgarriny es guarix,
l'univers subsistix,
naturalesa florix.
Amb una cara neta,
un somriure als llavis,
i un semblant feliç.

Som una desgràcia,
perplexitat,
esterilitat.
Per a l 'univers
sols una esgarrapada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de hipòlit

hipòlit

8 Relats

3 Comentaris

5622 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hipòlit és una figura del passat.
Era un jove que vivia als anys 80. Durant aquesta època va escriure una sèrie de relats i poesies que expresaven el neguit de la seua ànima. Aleshores no hi era Relats en Català i quets escrits van anar a parar a alguna carpeta que es va oblidar en algun calaix pac utilitzat. Tot endreçant els calaixos de l'existència, sota la catifa de la pols del temps s'han descobert aquests escrits que portem en aquesta terra de relats amb l'esperança que revifen. Tanmateix, d'Hipòlit no tinguem notícies certes i dubtem seriosament que continue viu en qualsevol lloc.