Cercador
LA MARE DE DÉU DEL VINYET QUE FOU TROBADA PER UN MUSLIM. COMARCA DEL GARRAF
Un relat de: Antonio Mora VergésL'existència del Santuari del Vinyet està documentada des d'època medieval, malgrat que l'edifici que avui dia es conserva és obra del segle XVIII. Es coneixen vestigis d'etapes anteriors, com ara la porta lateral d'accés sobre la qual s'identifica la data de 1552.
La construcció del temple barroc es va iniciar l'any 1727 i es coneix la seva consagració duta a terme el 2 d'agost de 1733.
L'any 1847 es va realitzar una important remodelació de la façana, afegint quatre columnes a la portada i una cornisa. El campanar també va ser reformat l'any 1872.
La urbanització de l'entorn immediat de l'ermita data de l'any 1886 i es va realitzar seguint un projecte del mestre d'obres Jaume Sunyer i Juncosa ; la inauguració va tenir lloc el 5 d'agost de 1887.
Finalment, la part més moderna de l'obra és l'anomenat "porxo dels pobres" que se situa a la banda esquerra de l'església i que conté plafons de ceràmica amb poemes.
La llegenda de la troballa de la Mare de Déu – possiblement del segle XVI - és, amb petites variants, la de la majoria de les marededéus trobades de Catalunya, la figura de l’ esclau moro ens servei per reforçar la tesis de l’origen àrab del topònim de la Ciutat, i àdhuc el de la Comarca, diu la crònica que l’home estava cavant el peu d’un cep prop del Vinyet i amb un cop d’aixada va desenterrar la imatge. No s’esmenta la mutilació que devem possiblement a algun mal cristià.
L’esclau portava cada dia la imatge de la Senyora – per la que tenen els àrabs una especial veneració – al seu amo, que quan anava a veure-la, resultava que se’n havia tornat al lloc on havia estat trobada.
Li va costar d’entendre a l’amo que això era un senyal, i que la Mare de Déu no volia marxar del Vinyet, però un cop entès, va moure cel i terra perquè s’acomplís el desig de la Senyora.
Avui, es pot veure al moro que va trobar la imatge agenollat, al seu costat dret , en el plafó que entre l’altar i el cambril representa l’escena de la troballa.
Els muslims continuen venerant la Mare de Déu.
El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, també.
La construcció del temple barroc es va iniciar l'any 1727 i es coneix la seva consagració duta a terme el 2 d'agost de 1733.
L'any 1847 es va realitzar una important remodelació de la façana, afegint quatre columnes a la portada i una cornisa. El campanar també va ser reformat l'any 1872.
La urbanització de l'entorn immediat de l'ermita data de l'any 1886 i es va realitzar seguint un projecte del mestre d'obres Jaume Sunyer i Juncosa ; la inauguració va tenir lloc el 5 d'agost de 1887.
Finalment, la part més moderna de l'obra és l'anomenat "porxo dels pobres" que se situa a la banda esquerra de l'església i que conté plafons de ceràmica amb poemes.
La llegenda de la troballa de la Mare de Déu – possiblement del segle XVI - és, amb petites variants, la de la majoria de les marededéus trobades de Catalunya, la figura de l’ esclau moro ens servei per reforçar la tesis de l’origen àrab del topònim de la Ciutat, i àdhuc el de la Comarca, diu la crònica que l’home estava cavant el peu d’un cep prop del Vinyet i amb un cop d’aixada va desenterrar la imatge. No s’esmenta la mutilació que devem possiblement a algun mal cristià.
L’esclau portava cada dia la imatge de la Senyora – per la que tenen els àrabs una especial veneració – al seu amo, que quan anava a veure-la, resultava que se’n havia tornat al lloc on havia estat trobada.
Li va costar d’entendre a l’amo que això era un senyal, i que la Mare de Déu no volia marxar del Vinyet, però un cop entès, va moure cel i terra perquè s’acomplís el desig de la Senyora.
Avui, es pot veure al moro que va trobar la imatge agenollat, al seu costat dret , en el plafó que entre l’altar i el cambril representa l’escena de la troballa.
Els muslims continuen venerant la Mare de Déu.
El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, també.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.