La Mar

La mar, quina paraula
tan difícil d'expressar,
que tanca dintre d'ella,
allò que et pot donar.
El soroll de les onades,
contra les roques picant,
fent tantes tonades,
que et van envoltant.
L'arena tan fina,
el cos acarona,
el sol que t'il·lumina,
les gavines que volen;
la grandesa es contempla
fins al llunyà horitzó,
de blau mar movent-se
en tanta i tanta extensió.
I al veure el sol amagar-se
deixant en el cel la grisor,
fa a la pell enlairar-se,
fen-te venir l'emoció,
de passar a la platja les nits,
sentint el so de la mar,
fent oblidar el neguits
i d'ella no vols marxar.